Us transcric una noticia de La Vanguarda, 12/03/08 sobre una comparació de la competitivitat elavorat a partir del Producte Interior Brut de les diverses regions.
Catalunya, cuarta región más competitiva por detrás de Madrid, País Vasco y Navarra
Això passa, afirmen fonts del sector, perquè la majoria de medicaments receptats són de laboratoris espanyols i aquestes empreses estan canviant l´estratègia comercial i prioritzen l´exportació cap a països com Alemanya o el Regne Unit. Aquesta minva d´estocs s´afegeix a la problemàtica que va suposar que els dos estats veïns decidissin tallar l´exportació de psicòtrops. Un afer que es va solucionar pactant importacions periòdiques de fàrmacs a través d´un majorista. Ara la manca d´estocs passa a ser de medicaments d´ús habitual com antigripals o aquells per tractar la hipertensió i el col·lesterol. Davant d´això les petites farmàcies andorranes no tenen gaire marge de negociació davant dels grans laboratoris. La situació que estan patint algunes de les farmàcies no està afectant, però, a la venda de productes de parafarmàcia, els més demanats pels clients visitants. Però la manca, en alguns casos, de medicaments d´ús comú està amoïnant al país amb més farmàcies per habitant del món.
Emès el passat gener per Andorra Televisió i Ràdio Nacional d'Andorra- Quina diferència de control hi ha entre una parada del mercat i una botiga de carrer?
- Als mercats ens regim per l’ordenança municipal que prohibeix la manipulació del producte per part del públic. En canvi, aquesta mesura no s’aplica a les grans cadenes de supermercats i les botigues de carrer. Al mercats tenim la guia pràctica de l’autocontrol sanitari, també regulat per la directiva europea i pel departament de salut de l’Ajuntament de Barcelona. Les altres botigues de distribució no ho estan complint i l’Administració no fa res. A més, hi ha una altra normativa sanitària que prohibeix l’exposició i la venta de producte fresc a la via pública, i això es segueix fent. Aquí a Gràcia, tenim 3 o 4 establiments que ho incompleixen. Jo ho he denunciat nombroses vegades a les diferents comissions de comerç del districte. Ni la regidoria de comerç ni la de sanitat han pres mesures i fa 14 anys que ho denunciem.
- La qualitat dels productes també surt perjudicada?
- Aquí al mercat tenim un director que ordena la retirada de qualsevol producte que estigui en mal estat. En aquestes cadenes de distribució estan venent aliments en mal estat sense que ningú ho controli. A més, això es manipula per part del públic i crean focus de transmissió microbiana. Aquestes botigues no tenen cap tipus d’inspecció i caldria veure la seguretat social, les condicions de local o el compliment d’horaris.
- Aquestes cadenes o botigues tenen menys problemes per variar el preu?
- No és que abarateixin els preus, és que és l’atractiu que tenen. I això és una competència deslleial. Donen un producte a aquest preu perquè és un producte de baixa qualitat. No tenen el tracte directe, ni la venta especialitzada. Què els hi queda?Abaratir el preu.
- Sobretot s’està patint a les parades de fruita i verdura
- Sí, estem patint una agressió brutal. El gremi de fruita i verdura està en mans de Mercabarna i ja els hi va bé aquesta disbauxa. Quina casualitat que són les parades que més tanquen.
- Creus que, a part, s’està perdent una mica la tradició catalana de comprar als mercats municipals?
- Jo crec que els venedors som conscients d’això i hem començat a oferir serveis. El Mercat de
- Adaptar-se o morir
- Ens hem adaptat. I ja n’hi ha prou d’aquest joc brut. Aquí, als mercats hi ha menjar sa i el consumidor també s’ha de queixar si el serveis que se li ofereixen no són els que esperava. És un problema de mentalitat i sensibilitat del consumidor. Però estem tocant els interessos del gran capital i del món de la globalització. Mentre les autoritats permetin que ara els lactis siguin com medicaments, per aprimar, i que s’anunciï que un suc prefabricat substitueix les cinc peces de fruita al dia recomanables, no farem res. I això és perquè hi ha interessos darrere. S’està jugant amb la salut del consumidor.
Patrícia Monge
Aquí teniu la carta que em van publicar al Punt la setmana passada.
NI UNA GOTA
És innegable que la sequera que estem vivint és un problema importat. I, si bé és veritat que sovint sentim que a grans mals calen grans remeis, també recordo que quan era petita un personatge que precisament donava consells per comportar-nos de manera més ecològica ens deia que “els petits canvis són poderosos”. Per tant crec que enlloc de parlar només de transvassaments, construir dessalinitzadores o portar aigua d’altres llocs caldria aprofitar al màxim les estructures que tenim i que no sempre estan en les millors condicions.
Fa un temps va ser notícia una fuita d’aigua a Badalona en la que es perdia una gran quantitat de litres al dia. Segurament, però, no ens adonem del que vol dir això fins que no en veiem una imatge o un exemple al nostre entorn. Jo mateixa no me’n vaig fer una idea clara fins que vaig veure la quantitat de garrafes que recollia el meu avi d’unes filtracions que tenia a casa i que després reaprofita. Les autoritats haurien d’aprendre d’aquestes petites iniciatives dels particulars i preoucupar-se, en primer lloc, de tenir una xarxa en condicions faci que no perdem ni una gota de la poca aigua que tenim.
Anna Brullet
Patri
Els propietaris del sector de Torre Negra (Sant Cugat) es troben a la recta final del litigi per les 25 de les 160 hectàrees que suposa el terreny. El Programa d’Actuació Urbanística (PAU) va ser aprovat al 2003 després de resoldre’s la sentència davant del TSJC, tot i que els propietaris van reclamar indemnitzacions en el cas que no se’ls deixés urbanitzar. Aquestes indemnitzacions, segons han calculat, haguessin endeutat a l’Ajuntament de Sant Cugat, almenys, 400 anys. Aquestes terres, declarades primerament sòl urbanitzable no programat , i després sòl no urbanitzable, carreguen amb un conflicte que neix amb l’expansió de Sant Cugat i que pateix els canvis de legislació. Tot i que l’espai de
Patrícia Monge