martes, 10 de junio de 2008

Hisenda

Hi ha gent que es sorprèn al llegir la següent notícia: “L’esborrany d’Hisenda omet deduccions que afecten a 1,7 milions de contribuents”, que serien el 59% dels esborranys segons càlculs de Gestha (Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda). D’aquesta manera, l’Estat facilita el procés de fer la declaració de la Renta als ciutadans, ometent gran quantitat de deduccions fiscals aplicables, amb el que Hisenda s’estaria evitant retornar una enorme quantitat de diners als ciutadans.

El problema és que la majoria d’aquests contribuents que sol·liciten l’esborrany el confirmen sense més, quan és això, un esborrany que ha de ser confirmat i revisat. Poder la ignorància o potser per comoditat, però se’ls hi dona el vist i plau molt ràpid. És evident que si volem evitar pagar a l’Estat i deixem que ell ens faci la declaració de la Renta, d’una manera o altre s’intentarà aprofitar de la situació i beneficiar-se.

Àngel Nicolás Plana

Publicat al diari Avui el dia 10 de juny de 2008

martes, 27 de mayo de 2008

Preocupació a Andorra pel subministrament dels medicaments

Agustí Mas//Des de fa un any algunes farmàcies estan patint problemes de subministrament de medicaments. La incidència afecta no tan sols als psicòtrops, sinó també a fàrmacs d´ús comú del tipus, per exemple, dels antigripals. Aquest fet s´atribueix a l´augment de les exportacions que els laboratoris espanyols fan cap a països europeus com Alemanya o Regne Unit. La darrera onada de casos de grip i malalties víriques lleus ha fet definitivament pal·lesos els problemes d´abastament de fàrmacs d´algunes farmàcies del país. De fet, és un problema que alguns apotecaris petits pateixen des de fa temps.

Això passa, afirmen fonts del sector, perquè la majoria de medicaments receptats són de laboratoris espanyols i aquestes empreses estan canviant l´estratègia comercial i prioritzen l´exportació cap a països com Alemanya o el Regne Unit. Aquesta minva d´estocs s´afegeix a la problemàtica que va suposar que els dos estats veïns decidissin tallar l´exportació de psicòtrops. Un afer que es va solucionar pactant importacions periòdiques de fàrmacs a través d´un majorista. Ara la manca d´estocs passa a ser de medicaments d´ús habitual com antigripals o aquells per tractar la hipertensió i el col·lesterol. Davant d´això les petites farmàcies andorranes no tenen gaire marge de negociació davant dels grans laboratoris. La situació que estan patint algunes de les farmàcies no està afectant, però, a la venda de productes de parafarmàcia, els més demanats pels clients visitants. Però la manca, en alguns casos, de medicaments d´ús comú està amoïnant al país amb més farmàcies per habitant del món.

Emès el passat gener per Andorra Televisió i Ràdio Nacional d'Andorra

Enllaç a l'article online: http://www.informatius.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=1164&Itemid=63

[Si el puc recuperar, penjaré el vídeo]



domingo, 25 de mayo de 2008

El futbol es així

Aspectes econòmics sobre el canvi climàtic
A càrrec de Josep Garriga, Oficina Catalana del Canvi Climàtic
19 de maig de 2008, Institut d'Estudis Catalans


El canvi climàtic coneix més forats que els de la capa d'ozó: els forats administratius i polítics. Es tracta d'un problema global que s'ha d'erradicar a través de la coordinació de tots els ens locals, però que, malauradament, xoca frontalment amb interessos, principalment, tant d'empreses com dels propis governs.

Josep Garriga, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va oblidar-se de parlar sobre això en la seva conferència que va tenir lloc la setmana passada a l'Institut d'Estudis Catalans. Sí que es va parlar de la Conferència de Rio, del Protocol de Kioto, de l'informe Stern i de xifres diverses; informació formal, al cap i a la fi. Dels temes més polèmics, en canvi, se'n va fer esment amb la boca petita.

Les qüestions que figuren tot seguit són els dubtes plantejats al mateix Garriga en acabar la ponència per tal de poder saber alguna cosa més apart del recital de dades dels informes esmentats:

Eva: Tinc la impressió que tothom s'omple la boca en dir que s'ha de fer alguna cosa per pal·liar el canvi climàtic, però que ningú aporta solucions reals. És més, enlloc de buscar respostes, es busquen les maneres d'esquivar-les...
J. Garriga: Però, l'ésser humà ja és així!! L'ésser humà sempre mira d'empescar-se-les...

Eva: No creu que hi ha certa picaresca amb el negoci dels drets d'emissió de carboni? Que un posseïdor d'un dret el revengui a més d'un comprador...
J. Garriga: No, això està molt regulat. Quan una empresa ven els seus drets passa la titularitat a una altra i, per tant, ja no pot tornar-la a vendre.

Eva: Però bé és una cosa molt abstracte això d'un dret d'emissió... Perque, a més, saber el diòxid que emet cada empresa és difícil de controlar...
J. Garriga: No, no... Està molt regulat.

Eva: Sobre l'emmagatzematge geològic de carboni, diverses organitzacions com Greenpeace alerten que aquest sistema pot ser un perill pels aqüífers. Poden haver-hi filtracions de diòxid de carboni que contaminin les reserves d'aigua. Nou problema, el de l'aigua...

J. Garriga: Sobre l'emmagatzematge geològic hi ha gent que està a favor i en contra. Això es fa, sobretot, en dipòsits al mar i també en mines abandonades. Però, això no suposa cap problema... Són mines abandonades...

Eva: [Mmmh... Però, que hi hagi mines vol dir que no poden haver-hi aqüífers?] I tornant sobre allò que li deia d'esquivar. Es parla de reduir les emissions, les energies renovables es perfilen com les úniques realment netes, però, s'aposta per l'energia nuclear. Bé que no emet carbó, però produeix residus nuclears indestructibles...
J. Garriga: [Es gira i comença a parlar amb un dels seus col·legues, també oients en la seva conferència. El feliciten, em quedo al seu costat esperant la resposta, però el Sr. Garriga no es torna a girar. Encadena tot un seguit d'encaixades de mans i salutacions disteses. Això va per llarg... Surto de la sala]

Conclusió: L'Administració evita. Però, no perquè ho vulgui, sinó perquè precisament no ho pot evitar (valgui la redundància)... És quelcom innat i inherent. Ara, podria citar textualment allò de "l'èsser humà és així", però crec que el més adeqüat és dir "el futbol es així".
I és que la breu conversa amb ell m'ha recordat les futbolístiques rodes de premsa on es redunda en el no-res. Josep Garriga és un futbolista amb futur. Amb "el futbol és així" i les pilotes fora, la Lliga està guanyada.

jueves, 22 de mayo de 2008

“S’està jugant amb la salut del consumidor”


Faustino Mora i Esteve, president de l’Associació Mercats Municipals de Barcelona (AMMB), dirigeix també una parada de fruita i verdura al Mercat de la Llibertat. Mora denuncia la diferència de control que pateixen els mercats municipals en comparació amb altres botigues de venda.

- Quina diferència de control hi ha entre una parada del mercat i una botiga de carrer?

- Als mercats ens regim per l’ordenança municipal que prohibeix la manipulació del producte per part del públic. En canvi, aquesta mesura no s’aplica a les grans cadenes de supermercats i les botigues de carrer. Al mercats tenim la guia pràctica de l’autocontrol sanitari, també regulat per la directiva europea i pel departament de salut de l’Ajuntament de Barcelona. Les altres botigues de distribució no ho estan complint i l’Administració no fa res. A més, hi ha una altra normativa sanitària que prohibeix l’exposició i la venta de producte fresc a la via pública, i això es segueix fent. Aquí a Gràcia, tenim 3 o 4 establiments que ho incompleixen. Jo ho he denunciat nombroses vegades a les diferents comissions de comerç del districte. Ni la regidoria de comerç ni la de sanitat han pres mesures i fa 14 anys que ho denunciem.


- La qualitat dels productes també surt perjudicada?

- Aquí al mercat tenim un director que ordena la retirada de qualsevol producte que estigui en mal estat. En aquestes cadenes de distribució estan venent aliments en mal estat sense que ningú ho controli. A més, això es manipula per part del públic i crean focus de transmissió microbiana. Aquestes botigues no tenen cap tipus d’inspecció i caldria veure la seguretat social, les condicions de local o el compliment d’horaris.

- Aquestes cadenes o botigues tenen menys problemes per variar el preu?

- No és que abarateixin els preus, és que és l’atractiu que tenen. I això és una competència deslleial. Donen un producte a aquest preu perquè és un producte de baixa qualitat. No tenen el tracte directe, ni la venta especialitzada. Què els hi queda?Abaratir el preu.

- Sobretot s’està patint a les parades de fruita i verdura

- Sí, estem patint una agressió brutal. El gremi de fruita i verdura està en mans de Mercabarna i ja els hi va bé aquesta disbauxa. Quina casualitat que són les parades que més tanquen.

- Creus que, a part, s’està perdent una mica la tradició catalana de comprar als mercats municipals?

- Jo crec que els venedors som conscients d’això i hem començat a oferir serveis. El Mercat de la Llibertat, com altres mercats de Gràcia, té un horari ample per tothom, servei a domicili, servei de pàrquing, pagament amb targeta en un 80% de les parades, etc.

- Adaptar-se o morir

- Ens hem adaptat. I ja n’hi ha prou d’aquest joc brut. Aquí, als mercats hi ha menjar sa i el consumidor també s’ha de queixar si el serveis que se li ofereixen no són els que esperava. És un problema de mentalitat i sensibilitat del consumidor. Però estem tocant els interessos del gran capital i del món de la globalització. Mentre les autoritats permetin que ara els lactis siguin com medicaments, per aprimar, i que s’anunciï que un suc prefabricat substitueix les cinc peces de fruita al dia recomanables, no farem res. I això és perquè hi ha interessos darrere. S’està jugant amb la salut del consumidor.


Patrícia Monge

miércoles, 21 de mayo de 2008

EL PODER DE LA SINONÍMIA

Es veu que últimament ningú sap si realment existeix crisi econòmica a Espanya. Per un costat, el propi govern espanyol utilitza tota una nomenclatura sinonímica per tal d’evitar la menció de la paraula crisi. Recessió, desacceleració i ralentiment són els substantius que acompanyen el derivat econòmica, amb la intenció de desagreujar el poder pertorbador del mot crisi.

Particularment, em sento enganyada per un llenguatge de laboratori, ja que amb això s’aconsegueix, o bé s’intenta, maquillar i aigualir el significat de la situació econòmica real.

Per una altra banda, un economista important d’aquest país em comentava l’altre dia que li sabia molt greu que el món periodístic es limités a utilitzar la paraula crisi sense haver fet, ni tan sols, una mínima recerca de l’estat de la qüestió. I és que ell defensa els seus interessos, com tothom. És evident que el sector de la construcció i el financer són eixos clau per a l’economia del país i, aquests, no estan en el seu millor moment però l’economia no és solament això.

Hem de tenir clar que a Catalunya impera el sector serveis i especialment el turisme, sectors que no deixen de pujar any rera any. Si algú s’assabenta de la fórmula per descobrir la situació econòmica real que faci el favor d’explicar-me-la. Serà un secret.

Judit Brú Brú

Carta publicada el dimarts 13 de juny a El Punt, El Periódico de Catalunya i al Diari de Tarragona

martes, 20 de mayo de 2008

Dessaladores i energies renovables


Tot i que els pantans estiguin plens es continuarà fent arribar en vaixell aigua a Barcelona procedent de Tarragona per tal que la província de la capital catalana no pateixi restriccions. Una mesura una mica, com dir-ho, contraproduent?

Un cap de setmana de pluja que, tot i haver fet créixer les reserves dels pantans en un 27% aproximadament, ha semblat indignant a la població, per allò del pont segurament…Si és que mai plou a gust de tots.

Arriba un punt que et planteges si realment volen solucionar la imminent sequera que tanta politització està rebent per part de tots. En lloc de tenir en compte mesures que, a la fi, tampoc solucionen el problema de forma efectiva, m’agradaria entendre per què no es plantegen mesures que finalment contribueixin al desenvolupament sostenible del planeta.

En alguns llocs d’Espanya, com Canaries (suposo que per la manca de rius grans dels quals fer posibles trasvessaments) ja han optat per un mitjà d’abastiment d’aigua que utilitza les energies renovables: les dessaladores.

Les dessaladores són una bona alternativa per l’abastiment d’aigua a les diferents comparques del barcelonès. És cert que aquest tipus de mecanismes comporten una despesa energètica gran, però, al final, aquesta despesa energètica és menor que la requerida per un trasvassament i té menor impacte mediambiental.

Cal afegir que, al mateix temps, les dessaladores es podrien ubicar a la província catalana en llocs caracteritzats per la gran quanitat de vent o sol, podent desenvolupar així les energies renovables eòlica i solar.
Laura Dugo

Immigració i seguretat social

M’agradaria expressar la meva opinió sobre un aspecte que sento a casa des que tinc ús de raó. El meu pare sempre es queixa del mateix: dos fets molt importants que podrien condicionar de forma evident la seva vida.

En primer terme, cal parlar del fet que ell porta tota la vida treballant, amb un bon sou, cotitzant un alt percentatge a la seguretat social. Fins aquí, cap problema. El problema comença amb la por que li genera la posible manca de recursos en la hisenda pública quan ell s’hagi de jubilar que el faria prescindir de la seva justa pensió.

En segon terme, el meu pare sempre es queixa de l’arribada dels immigrants, del fet que arribin aquí a tenir fills i a “multiplicar-se” per guanyar quota de població.

Doncs fa no gaire, vaig poder establir una relació força directa entre els dos factors que va contribuir al desmuntament de les queixes del meu pare.

Si en el nostre país la natalitat cada cop és més baixa, hi ha menys gent amb capacitat de treballar enfront d’una població cada cop més envellida. En aquest context, els immigrants suposarien una garantia a la seguretat social. Els immigrants que acudeixen al nostre país a treballar a causa de la manca de mà d’obra contribueixen de forma directa en el sistema impositiu de la seguretat social i ajuden a conservar el nivell de recursos que el govern destina a les pensions.

D’ençà que li vaig plantejar aquest raonament al meu pare, sempre que topa amb un jove immigrant l’encoratja a treballar més i més.


Laura Dugo

miércoles, 14 de mayo de 2008

Ni una gota

Aquí teniu la carta que em van publicar al Punt la setmana passada.

NI UNA GOTA

És innegable que la sequera que estem vivint és un problema importat. I, si bé és veritat que sovint sentim que a grans mals calen grans remeis, també recordo que quan era petita un personatge que precisament donava consells per comportar-nos de manera més ecològica ens deia que “els petits canvis són poderosos”. Per tant crec que enlloc de parlar només de transvassaments, construir dessalinitzadores o portar aigua d’altres llocs caldria aprofitar al màxim les estructures que tenim i que no sempre estan en les millors condicions.

Fa un temps va ser notícia una fuita d’aigua a Badalona en la que es perdia una gran quantitat de litres al dia. Segurament, però, no ens adonem del que vol dir això fins que no en veiem una imatge o un exemple al nostre entorn. Jo mateixa no me’n vaig fer una idea clara fins que vaig veure la quantitat de garrafes que recollia el meu avi d’unes filtracions que tenia a casa i que després reaprofita. Les autoritats haurien d’aprendre d’aquestes petites iniciatives dels particulars i preoucupar-se, en primer lloc, de tenir una xarxa en condicions faci que no perdem ni una gota de la poca aigua que tenim.

Anna Brullet

jueves, 8 de mayo de 2008

Transport Públic

Aquí adjunto la carta del Cristian Naranjo sobre el Transport Públic català publicada a El Punt.




miércoles, 7 de mayo de 2008

Ajuda inútil

El Govern central va decidir ajudar la gent jove a accedir a pisos de lloguer amb un incentiu de 210 euros i subvenció per pagar la fiança i l'aval. Després de gairebé quatre mesos, els pisos s'han apujat uns 200 euros mensuals. La intenció era bona, però els resultats, no.


Núria Salvà

Publicada al periodico el 05/05/08, publicada al punt el 03/05/08

ADSL caro y lento

Aquí os dejo la URL de la Vanguardia donde han publicado la carta de Alex Santamaría sobre el ADSL


La Vanguardia:


http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53460870827&ID_PAGINA=22919&ID_FORMATO=9&turbourl=false


Y una captura del Periódico donde aparece de forma recortada


martes, 29 de abril de 2008

Carta al Director del José Trujillo a l'Avui


Aqui hi es la pàgina de l'Avui on surt publicada la carta del Jose sobre el petit comerç.

sábado, 19 de abril de 2008

¿ES UN TRASVASSAMENT O NO?

Mónica TERRIBES entrevista a Pedro Arrojo, com ella diu, un "savi de l'aigua".

Entrevista a Pedro Arrojo

miércoles, 16 de abril de 2008

Entrevista a Ramón Tamames


Us adjunto una entrevista a El Periódico de Ramon Tamames. Es un referent a considerar. Ja és molt gran però ha estat un catedrátic d'estructura econòmica que ha marcat la pauta en el seu camp, va tenir un paper destacat a la transició, ha estat membre també del Club de Roma...
També té un bloc que podeu visitar: http://blogs.periodistadigital.com/tamames.php/
Joaquim

lunes, 14 de abril de 2008

Aliments per a celíacs

Durant els últims anys, el preu dels
aliments ha pujat constantment. Per
unes galetes que el 2006 costaven
1,24 euros/kg ara paguem 2,31
euros/kg. En total, un increment del
186%. D’altra banda, un celíac que
abans gastava 3,70 euros per un quilo
de galetes sense gluten ara ha de
pagar 12,46 euros/kg. Una persona
celíaca gasta 1.668 euros més l’any,
però ¿és normal que el preu d’unes
galetes hagi augmentat un 336%?


Núria Salvà

domingo, 13 de abril de 2008

Capritxosos

Vet aquí que el dièsel està quasi a preus de gasolina, el sector immobiliari recull les pompes de sabó emergents de la mare bombolla, no comprem cotxes perquè la paraula crèdit ha desaparegut del diccionari i els aliments més bàsics, com l'arròs, estan pels núvols. Però hi ha un producte en la nostra cistella de la compra del que no podem prescindir: viatjar. Els catalans busquem destinacions on es pagui en dòlars aprofitant la devaluació en front de l'euro. Viatgem més, però a menor cost i menys dies. Sense diners a les butxaques però amb ànsies de conèixer. Aprofitem ara i escapem-nos que a l'estiu, tots sabem que el descans és una utopia.

Patri

lunes, 7 de abril de 2008

Más agua


No sé qué os habrá parecido el artículo de El País sobre el agua de Pedro Arrojo Agudo.
A mí me ha parecido una de las pocas cosas con sentido común que he leído sobre el tema.
El autor, además de economista, es doctor en ciencias físicas y se ha dedicado de forma casi monográfica al tema.
Si os habéis quedado con ganas, en El País hay una entrevista del 2003 con ocasión de un premio medioambiental que se concede desde Estados Unidos, el Premio Goldman.

Reptes del sistema sanitari actual



Article de la Begonya Merino

Els comerciants, indignats pel nou pla de botigues de records

Article de Patrícia Monge
Veure post anterior sobre Torre Negra de l'autora

El litigi de la Torre Negra


Els propietaris del sector de Torre Negra (Sant Cugat) es troben a la recta final del litigi per les 25 de les 160 hectàrees que suposa el terreny. El Programa d’Actuació Urbanística (PAU) va ser aprovat al 2003 després de resoldre’s la sentència davant del TSJC, tot i que els propietaris van reclamar indemnitzacions en el cas que no se’ls deixés urbanitzar. Aquestes indemnitzacions, segons han calculat, haguessin endeutat a l’Ajuntament de Sant Cugat, almenys, 400 anys. Aquestes terres, declarades primerament sòl urbanitzable no programat , i després sòl no urbanitzable, carreguen amb un conflicte que neix amb l’expansió de Sant Cugat i que pateix els canvis de legislació. Tot i que l’espai de la Torre Negra no pertany específicament al Parc de Collserola, sí que és cert que és una de les zones més arrelades al cor dels santcugatencs. Les immobiliàries han afirmat públicament que construiran a terres ermes, desproveïdes de vegetació i colindants amb zones ja construïdes. Amb l’imperi de la llei al capdavant, només cal esperar que es compleixin el requisits, ja que Collserola pateix els tentacles de les infraestructures: per la zona de Barcelona, la nova atracció del Tibidabo; per la zona del Vallès, l’efervescència de noves urbanitzacions.


Patrícia Monge


Els comerciants, desinformats de l’ordenança de botigues de records


L’Ajuntament de Barcelona ha tirat endavant el pla que prohibeix els establiments de souvenirs a menys de trenta metres dels monuments més representatius, així com la suspensió de noves llicències. La mesura posa especial atenció a Ciutat Vella, la Sagrada Família i el Park Güell, tot i que alguns botiguers encara no s’han assabentat de l’ordenació.

Un nou pla d’ordenança de l’Ajuntament de Barcelona vol acabar amb la proliferació de botigues de records a les zones més turístiques de la Ciutat Comptal. La mesura s’havia d’aplicar només al districte de Ciutat Vella, artèria principal del turisme barceloní, tot i que finalment s’estendrà per la resta de barris. El text, que es pot consultar al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, vol protegir l’espai que rodeja als principals monuments perquè “contaminen el paisatge i els seus valors arquitectònics quan els paraments verticals amb articles de diferent format envaeixen les façanes”. La norma obliga a aixecar aquests establiments a un mínim de 30 metres dels edificis monumentals i determina que en aquesta zona de protecció “queda prohibida l’obertura de nous establiments de venda de records”. D’aquesta manera, no es donaran més llicències per obrir noves botigues.

Al barri de Gràcia, la mesura afecta a la Casa Ramos (Plaça Lesseps), la Casa Vicenç (Carrer Carolines) i, sobretot, al Park Güell. Als voltants del parc de Gaudí, l’Independent de Gràcia va parlar amb deu dels comerciants afectats. Només dos havien escoltat quelcom de l’ordenança i els altres estaven desinformats. “Sabia que hi havia una mesura, però no sabia de què tractava”, va assegurar Mauricio Marín (25). Les opinions d’acord o desavinença varien: “Em sembla bé perquè així no hi haurà tantes botigues i suposa menys competència”, va declarar Ave Maria Delacal Latorre (34). Un tercer comerciant, que va voler mantenir l’anonimat, va lamentar la mesura argumentant que hi ha activitats al parc que haurien de preocupar més, com la venta ambulant no controlada.

Foto: Les botigues de records a l'ombra del Park Güell

Article i fotografia publicats al setmanari l'Independent de Gràcia número 245 (es pot consultar a http://independent.cat/)

Un nou cel


El sector aeri es troba amb un gran desafiament fruit de l’acumulació de canvis bruscs que volen coincidir capritxosament en la trajectòria econòmica de les línies aèries. Parlem de factors com la davallada del consum, els escandalosos preus del petroli, l’aparició de les companyies de baix cost o un creixement que fa temps que és moderat. L’excés d’oferta ha introduït una enorme competitivitat en un sector que des del seu naixement havia pujat com l’escuma i s’havia instal·lat com un mercat sòlid liderat per unes quantes empreses ben definides i amb nom internacional. Avui, el futur que li espera és incert degut a l’espectacle de compra i venta que tenim en escena.

Els accionistes de Vueling i Clickair han parlat d’acords, Spanair està al punt de mira d’Iberia i Gadair, la participació de British Airways en aquesta última o l’estranya situació d’AirItalia, enyorada per Air- France però també dolç irresistible per l’italiana AirOne. Tot i aquest joc d’amors i desamors, queden qüestions que semblen quedar en segon pla, com la seguretat als aeroports, la gestió (o mala gestió) d’alguns aeroports europeus o les elevades taxes aeroportuàries. El ‘cel únic europeu’ que tots esperaven triga a venir, tot i que auguraven una baixada de preus i una descongestió si s’aconseguia aquest projecte. Però no tot són males notícies: el Consell de Ministres de Transport de la UE ha ratificat l’acord “de cels oberts” amb Estats Units, que disminuirà el tràfic aeri a l’Atlàntic, facilitarà les fusions i crearà 80.000 llocs de treball en cinc anys. Aquest acord, augura més passatgers i noves rutes. Una bona notícia.



Bibliografia:

http://www.elmundo.es/
http://www.lavanguardia.es/
http://www.expansion.com/
http://www.cincodias.com/

Privatitzar les pensions, una alternativa




L’evolució demogràfica que pateix la societat espanyola produirà uns efectes a llarg termini que fan començar a plantejar canvis en el model de la Seguretat Social, seguint el model d’altres països (Llatinoamericans, sobretot) que ens aventuren un futur pròxim.

Primerament, ens trobem amb que l’envelliment de la generació del baby-boom (nascuts entre els anys 60 i els anys 70) arribaran a una edat de jubilació a partir del 2025. Per altra banda, el Ministeri d’Economia mostra en les seves estadístiques, com els espanyols cada vegada comencen a treballar a una edat més jove. També cal tenir en compte l’onada d’immigració que ja fa més d’una dècada que forma part de l’estructura econòmica i social del país. En general, l’immigrant que arriba a Espanya ho fa per treballar. De manera que la joventut i la immigració sumen un enorme grup de cotitzants a la Seguretat Social que fan pensar en aquestes reformes.
Trobem dos tipus de reformes: el primer grup consisteix en propostes de caràcter modest que volen una reducció de pagaments i un augment dels ingressos per equilibrar el pressupost i només uns canvis en la seva estructura. Alguns d’aquests canvis modestos ja comencen a ser efervescents: allargar la vida laboral, reduir les pensions, etc. El segon grup pretén reformes més radicals que dibuixen canvis estructurals com la privatització de les pensions. Aquests últims afirmen que la Seguretat Social redueix els incentius d’esforç de l’individu, de manera que la gent es jubila abans; genera una baixa taxa de rendiment, i conté algunes injustícies en la seva concepció ja que cada treballador no es paga la seva pròpia pensió creant problemes de sostenibilitat si hi ha més pensionistes que treballadors.

El sistema de pensions privades proposa que cada individu estalviï una part de la seva renda per invertir-lo en un fons de pensions o en altres vehicles d’inversió amb per recuperar-lo al final d’una vida laboral. El sistema, diuen, és sostenible perquè cadascú es paga la seva pròpia pensió. Posem un exemple numèric realitzat per l’Institut Juan de Mariana, òrgan privat d’investigació d’assumptes públics: un treballador mitjà que treballi des del 1993 a 2006 i que es pugui gestionar el seu salari, hauria acabat la seva vida laboral amb 246.865 euros.

Cal tenir en compte, però, que el diners que es resten al salari d’un treballador no només van per pensions de jubilació, també van a pensions de maternitat, accident laboral, viduïtat, jubilació, incapacitat, atur, malaltia, formació professional, garantía social, etc.
Aleshores a aquest càlcul caldria descomptar-li els diners que anirien a parar als altres pagaments en el mateix període de temps: l’Institut Juan de Mariana, enfront a aquesta possible crítica, demostra que el patrimoni seria de 185.149 euros i una pensió mensual a partir de 2008 de 1.130 euros, quasi el doble de la pensió actual. Només en un treballador amb el salari mínim interprofessional (ja que abans parlàvem d’un salari mig) es quedaria amb una pensió d’entre 425 i 540 euros al mes, xifres que segueixen superant entre el 25 i 50% a les pensions actuals.

No obstant, trobem que aquestes solucions són aplicables i factibles si estudiem l’economia espanyola com un tot que avança (tot i que ara hi ha certa recessió). En canvi, si contemplem les dades econòmiques des del punt de vista de cada individu, descobrim que quasi la meitat de la població té problemes per arribar a final de mes i més d’un terç dels treballadors novells són mileuristes. El 89% dels joves madrilenys té un salari mínim als 1.000 euros, segons un estudi presentat la setmana passada per Comissions Obreres a Madrid, i especifiquen que els joves han d’esperar als 35 anys per començar a cobrar un salari equivalent al salari mínim. De manera que, aquest sistema de capitalització privat té sentit si mirem els resultats globals i no passem la lupa pels casos particulars. És un model on es guanya i no és perd, però l’economia espanyola no es troba en el cicle adequat per poder aplicar-lo.



Bibliografia:

· Institut Juan de Mariana: http://www.juandemariana.org/

· Ministeri d’Economia i Hisenda: http://www.minhac.es/

· El Pais: Nueve de cada diez jóvenes no llegana mileuristas. http://www.elpais.com/articulo/espana/%20jovenes/madrilenos/llegan/mileuristas/elpepueco/20080324elpepunac_11/Tes

Trobades multidisciplinars


Quina relació hi ha entre el nostre consum i la forma que prenen les nostres eines de canvi? Canviaria el nostre estalvi si en comptes de monedes d’un euro existissin bitllets d’un euro? Aquesta és la teoria que el diputat francès per UMP Louis Giscard d’Estaing, fill de l’expresident, defensa des del 2002 i que poc a poc va guanyat adeptes. Giscard proposa una rèplica europea del model americà, que disposa de bitllets d’un dòlar. La proposta del diputat francès va ser presentada a l’Assemblea Nacional de París a principis d’aquest any amb l’objectiu de “tenir una percepció justa del valor de la moneda”. I és que segons Louis Giscard, donem més valor als bitllets que a les monedes, de manera que tenir bitllets d’un euro ens faria gastar menys i també poder canviar-ho en tornar d’un viatge fora de la zona euro, al contrari del que passa quan ens sobren monedes. Al voltant de la controvèrsia, s’han aixecat els que afavoreixen la proposta, com Obiols, Le Pen, Mayor Oreja o Prodi; i els que s’hi mostren en contra, com el Banc Central Europeu (BCE), que no sembla gaire interessat i desestima el projecte perquè fabricar nous bitllets costaria molts diners. L’alternativa que ha donat Giscard per aquest argument del BCE és eliminar els bitllets de 200, que són poc utilitzats.

Però, realment, la reforma seria per donar més valor a l’euro? El ministre d’economia d’Espanya, Pedro Solbes, va manifestar fa poc que els espanyols encara no han interioritzat el valor de la moneda europea. Deixaríem anar un bitllet d’un euro tan fàcilment com ho fem amb una moneda? Realment encara no sabem quin valor tenen els euros? Quina connexió hi ha entre la psicologia i l’economia en el valor del diner? Ambdues ciències estan interessades en la conducta humana, tot i que normalment, tal com apunta Margarita Billón, professora titular de l’assignatura Estructura Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, “en la història recent s’ha prestat més atenció a les desavinences i a les diferències que a les possibilitats de cooperació”.
Katona, un dels psicòlegs econòmics pioners en la relació d’ambdues ciències, afirma que la separació es dóna quan la psicologia s’interessa més per les patologies i l’economia només pretén ser una ciència exacta. És en la seva unió, però, on podem respondre preguntes entorn al comportament del consumidor o de l’empresari o de la gestió del diner, per exemple.

Des de temps immemorials, l’ésser humà ha sabut donar valor als objectes que conformen la seva realitat social. Abans de l’aparició de la moneda o el paper moneda, quan el sistema d’intercanvi era la permuta, l’ésser humà mesurava la satisfacció de cada objecte amb caps de bestiar, de manera que sempre ha tingut el valor de canvi en la seva ment.

Tot i que hi ha associacions interessades en la psicologia econòmica que agrupen diferents països (IAREP: International Association for Research in Economic Psychology o SABE: Society of Advancement Behavioural Economics, són alguns exemples), la seva promoció no és un fet. No deixen de quedar enlaire qüestions que la unió d’ambdues ciències podria investigar, sobretot en moments històrics tan assenyalats com l’aposta i posada en pràctica d’una moneda única que sembla ser que encara no s’ha instal·lat en la ment dels consumidors. La col·laboració entre disciplines ha ajudat en molts moments a plantejar altres mètodes d’investigació, com per exemple la unió història-dret o sociologia-política són binomis que han ajudat a entendre una disciplina molt recent: Relacions Internacionals. Seria bo, doncs, apostar per la cooperació de l’economia i la psicologia, després de tot, ambdues busquen entendre l’objecte d’estudi més difícil: la conducta humana.


Bibliografia:

· Vicente, Àlex: Fa falta tenir un bitllet d’un euro?. http://www.avui.cat/article/%20economia/%2022089%20/fa/falta/tenir/bitllet/dun/euro.%20Diari%20digital%20Avui.%20Febrer%202008.

· Billón Currás, Magarita: Psicología y ecomomía desde una perspectiva interdisciplinar. Universidad Autónoma de Madrid,

· Gete, Carles: Matemàtiques comercials. Els diners. Editorial Teide. Barcelona, 1998.

· Barbé, Esther: Relacions Internacionals. Editorial Technos. Barcelona, 2007.

viernes, 4 de abril de 2008

Primeres cartes al director

Aquests són els links a les cartes al director de l'Anna Maria Gilamany sobre el bicing i la Montserrat Alba sobre l'aigua.

jueves, 3 de abril de 2008

Preu dels aliments













Avui a la secció d'economia de La Vanguardia: la Comissió Nacional de la Competència ha expedientat a cinc patronals de l'alimentació per indicis que van pactar una pujada de preus del pollastre, els ous i el pa. Per llegir més: Cinco patronales, expedientadas por pactar el precio de los alimentos
D'altra banda, ahir a la primera plana del Financial Times es parlava de la restricció d'exportacions de productes alimentaris per tal d'estabilitzar els preus als mercats nacionals. Per llegir més, Countries rush to restrict trade in basic foods.

lunes, 31 de marzo de 2008

Bush y Brown quieren desarrollar un supervisor del sistema bancario internacional


El primer ministro británico, Gordon Brown, y el presidente de Estados Unidos, George W. Bush, han aceptado cooperar en la actual crisis financiera a través del establecimiento de un grupo de trabajo que desarrollará propuestas para vigilar y regular el sistema bancario, asegura hoy el diaio Financial Times.

Leer más

jueves, 20 de marzo de 2008

Glossari econòmic complet

ACTIUS: Drets acumulats sobre inversions, stocks, mercaderies, caixa.

ACTIU FINANCER: Nom genèric que es dona a les inversions en títols valors (accions, obligacions, bons, fons públics, etc.), certs drets sobre immobles (opcions, títols hipotecaris) o be documents expressius de crèdits, cupons de subscripció preferent, etc.

BANCA: Activitat mercantil per la qual es prenen recursos aliens per a desenvolupar operacions actives en forma de crèdits als clients.

BENEFICI: Diferència entre el pagament a tots els factors contractats i el producte obtingut. El benefici empresarial te caràcter residual i retribueix l’encert de l’empresari o inversor sota unes condicions incertes.

CAPITAL: Dret sobre uns actius que poden generar beneficis. (No hi ha definicions clares, per tant n’assagem una que s’assembla força a la 2a. accepció de l’Enciclopèdia Catalana).
Capital deriva del llatí caput (cap de bestiar) probablement al llarg del temps en referència als caps de bou que representaven la mesura de valor en termes reals

CAPITAL HUMÀ: Concepte referent a l’acumulació de les capacitats humanes econòmicament productives

Coeficients—Quantitat que el Banc d'Espanya estableix que els bancs poden prestar dels seus dipòsits. Segons el risc de morositat, pot ser menor.

DINER: Mitjà de valoració i pagament dels intercanvis

DIVIDEND: Atribució del benefici d’una empresa als accionistes. Pot expressar-se en percentatge de capital dels accionistes o en la quota absoluta que correspon a cada acció.

EMPRESA: Unitat de decisió econòmica que pot tenir diverses formes i que utilitza i remunera treball i capital per a produir i vendre uns béns i uns serveis en el mercat amb la finalitat d’obtenir un benefici i rendibilitat (Larousse). Dins d’un sistema obert i de competència l’empresa és un ens dinàmic.

EMPRESARI:Persona amb drets sobre la titularitat d’una empresa que assumeix la responsabilitat principal de la mateixa i que descobreix i materialitza oportunitats de reassignació dels recursos productius. En una economia oberta l’empresari és innovador.

ESPECULACIÓ (angl. speculation): Adquisició de drets esperant vendre’ls amb una revalorització a curt termini. L’especulació respon a un comportament racional que considera el risc i el guany esperat, si bé se li dóna un sentit pejoratiu.

FINANÇAR: Aportar els recursos econòmics per a la creació d’una empresa, o el desenvolupament d’un projecte o el bon fi d’una operació comercial

Fons d'inversions—alternativa d'inversió que consisteix a reunir fons de diferents inversors, naturals o jurídics (persona o persona jurídica) per invertir-los en diferents instruments financers. Aquesta responsabilitat es delega a una societat administradora, que pot ser un banc o una institució financera.

INFLACIÓ: Desequilibri econòmic que es tradueix en una alça contínua del nivell de preus.

INVERSIÓ: Adquisició, amb estalvi propi o aliè, per part d’un subjecte que comparteix o assumeix íntegrament la titularitat global, de béns de capital destinats a obtenir un rendiment positiu previsible segons un pla d’empresa (Tesi 2.1).

Una segona accepció d’inversió consistiria en l’adquisició normalment a la Borsa, amb estalvi
propi o aliè, per part d’un subjecte que comparteix o assumeix íntegrament la titularitat global, de béns de capital destinats a obtenir un rendiment positiu previsible actuant motivat per una esperança de guany com a premi a assumir un determinat risc.
La primera accepció es correspon a la concepció de J.M. Keynes o Warren Buffett, i al mètode del valor afegit mentre la segona correspon als pricing models (CAPM, ...).
En el primer cas, la retribució de l’inversor es un premi al seu encert com a conseqüència del seu coneixement de l’empresa i en el segon cas la retribució es planteja com un premi al risc assumit. Aquestes concepcions diferents, que podrien ser equivalents lògicament, tenen com a resultat que mentre J.M. Keynes i W. Buffett recomanen invertir sumes importants en poques societats en les que es confiï en la gestió, els pricing models, recomanen diversificar el risc en la mateixa proporció que el mercat.

MODEL: Conjunt de supòsits i dades utilitzats pels economistes per a estudiar un aspecte de l’economia i fer prediccions sobre el futur o sobre els canvis de política.

NEGOCI: Organització que afegeix valor i crea riquesa.

OPORTUNITATS DE NEGOCI (causes): J.A. Schumpeter definí cinc causes que donen l’oportunitat de fer negoci: (1) introducció d’un bé o d’una nova qualitat del bé, (2) introducció d’un nou mètode de producció, (3) obertura d’un nou mercat, (4) conquesta d’una nova font de subministrament de primeres matèries i (5) dur a terme la reorganització d’un sector, tal com la creació o trencament d’una posició de monopoli.

PATRÓ: Model o estàndard que serveix per a mesurar o classificar

PIB—valor monetari total de la producció corrent de béns i serveis d'un país durant un període (normalment un trimestre o un any). El PIB és una magnitut de fluxe, ja que contabilitza només els béns i serveis produïts durant l'etapa d'estudi. A més el PIB no contabilitza els béns o serveis que són producte del treball informal (treball domèstic, intercanvis de serveis entre coneguts, etc.).

PLA D’EMPRESA: Formalització d’una simulació del funcionament d’una empresa (a crear), especialment del seu pla financer, amb formulació d’objectius a llarg termini, referits als beneficis, a les vendes, a la quota de mercat, etc. Aquests plans son la base per a decidir inversions, incloent-hi la inversió en capital humà.

PRODUCTIVITAT: Relació entre una quantitat produïda i els medis emprats per obtenir-la , com per exemple treball i capita.

jueves, 13 de marzo de 2008

El blog económico más visitado del mundo

William Shatner, famoso por Star Trek, vendió un cálculo renal por 25.000 dólares. Pero Cowen dice que no todo se puede comprar y vender; el valor lo marca la escasez, y hoy nuestra carencia es de tiempo y atención, así que los incentivos cambian. En Descubre al economista que llevas dentro (Planeta) nos cuenta cómo utilizar incentivos para enamorarnos, sobrevivir a las reuniones y motivar a tu dentista. Es autor del blog económico más famoso y visitado del mundo (www.marginarevolution.com) y colabora en The New York Times, Forbes, The Wall Street Journal, The Washington Post... Reivindica la idea del intercambio, los valores humanos, y advierte del descalabro del autoengaño.

jueves, 6 de marzo de 2008

Entrevista Josep Maria Alvarez

Entrevista amb Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, que comenta la vaga d'autobusos de TMB

Warren Buffet, propietari de fons d'inversió, expert en inversions, una de les principals fortunes del món














Avui surt als diaris a la llista que confecciona la revista Forbes com a una de les principals fortunes del món. Les millors lliçons d'inversió es poden extreure dels seus discursos a la seva empresa | Més sobre ell

Glossari econòmic bàsic

Coeficients—Quantitat que el Banc d'Espanya estableix que els bancs poden prestar dels seus dipòsits. Segons el risc de morositat, pot ser menor.

Fons d'inversions—alternativa d'inversió que consisteix a reunir fons de diferents inversors, naturals o jurídics (persona o persona jurídica) per invertir-los en diferents instruments financers. Aquesta responsabilitat es delega a una societat administradora, que pot ser un banc o una institució financera.

PIB—
valor monetari total de la producció corrent de béns i serveis d'un país durant un període (normalment un trimestre o un any). El PIB és una magnitut de fluxe, ja que contabilitza només els béns i serveis produïts durant l'etapa d'estudi. A més el PIB no contabilitza els béns o serveis que són producte del treball informal (treball domèstic, intercanvis de serveis entre coneguts, etc.).