L’evolució demogràfica que pateix la societat espanyola produirà uns efectes a llarg termini que fan començar a plantejar canvis en el model de la Seguretat Social, seguint el model d’altres països (Llatinoamericans, sobretot) que ens aventuren un futur pròxim.
Primerament, ens trobem amb que l’envelliment de la generació del baby-boom (nascuts entre els anys 60 i els anys 70) arribaran a una edat de jubilació a partir del 2025. Per altra banda, el Ministeri d’Economia mostra en les seves estadístiques, com els espanyols cada vegada comencen a treballar a una edat més jove. També cal tenir en compte l’onada d’immigració que ja fa més d’una dècada que forma part de l’estructura econòmica i social del país. En general, l’immigrant que arriba a Espanya ho fa per treballar. De manera que la joventut i la immigració sumen un enorme grup de cotitzants a la Seguretat Social que fan pensar en aquestes reformes.
Trobem dos tipus de reformes: el primer grup consisteix en propostes de caràcter modest que volen una reducció de pagaments i un augment dels ingressos per equilibrar el pressupost i només uns canvis en la seva estructura. Alguns d’aquests canvis modestos ja comencen a ser efervescents: allargar la vida laboral, reduir les pensions, etc. El segon grup pretén reformes més radicals que dibuixen canvis estructurals com la privatització de les pensions. Aquests últims afirmen que la Seguretat Social redueix els incentius d’esforç de l’individu, de manera que la gent es jubila abans; genera una baixa taxa de rendiment, i conté algunes injustícies en la seva concepció ja que cada treballador no es paga la seva pròpia pensió creant problemes de sostenibilitat si hi ha més pensionistes que treballadors.
El sistema de pensions privades proposa que cada individu estalviï una part de la seva renda per invertir-lo en un fons de pensions o en altres vehicles d’inversió amb per recuperar-lo al final d’una vida laboral. El sistema, diuen, és sostenible perquè cadascú es paga la seva pròpia pensió. Posem un exemple numèric realitzat per l’Institut Juan de Mariana, òrgan privat d’investigació d’assumptes públics: un treballador mitjà que treballi des del 1993 a 2006 i que es pugui gestionar el seu salari, hauria acabat la seva vida laboral amb 246.865 euros.
Cal tenir en compte, però, que el diners que es resten al salari d’un treballador no només van per pensions de jubilació, també van a pensions de maternitat, accident laboral, viduïtat, jubilació, incapacitat, atur, malaltia, formació professional, garantía social, etc.
Aleshores a aquest càlcul caldria descomptar-li els diners que anirien a parar als altres pagaments en el mateix període de temps: l’Institut Juan de Mariana, enfront a aquesta possible crítica, demostra que el patrimoni seria de 185.149 euros i una pensió mensual a partir de 2008 de 1.130 euros, quasi el doble de la pensió actual. Només en un treballador amb el salari mínim interprofessional (ja que abans parlàvem d’un salari mig) es quedaria amb una pensió d’entre 425 i 540 euros al mes, xifres que segueixen superant entre el 25 i 50% a les pensions actuals.
No obstant, trobem que aquestes solucions són aplicables i factibles si estudiem l’economia espanyola com un tot que avança (tot i que ara hi ha certa recessió). En canvi, si contemplem les dades econòmiques des del punt de vista de cada individu, descobrim que quasi la meitat de la població té problemes per arribar a final de mes i més d’un terç dels treballadors novells són mileuristes. El 89% dels joves madrilenys té un salari mínim als 1.000 euros, segons un estudi presentat la setmana passada per Comissions Obreres a Madrid, i especifiquen que els joves han d’esperar als 35 anys per començar a cobrar un salari equivalent al salari mínim. De manera que, aquest sistema de capitalització privat té sentit si mirem els resultats globals i no passem la lupa pels casos particulars. És un model on es guanya i no és perd, però l’economia espanyola no es troba en el cicle adequat per poder aplicar-lo.
Bibliografia:
· Institut Juan de Mariana: http://www.juandemariana.org/
· Ministeri d’Economia i Hisenda: http://www.minhac.es/
· El Pais: Nueve de cada diez jóvenes no llegana mileuristas. http://www.elpais.com/articulo/espana/%20jovenes/madrilenos/llegan/mileuristas/elpepueco/20080324elpepunac_11/Tes
Primerament, ens trobem amb que l’envelliment de la generació del baby-boom (nascuts entre els anys 60 i els anys 70) arribaran a una edat de jubilació a partir del 2025. Per altra banda, el Ministeri d’Economia mostra en les seves estadístiques, com els espanyols cada vegada comencen a treballar a una edat més jove. També cal tenir en compte l’onada d’immigració que ja fa més d’una dècada que forma part de l’estructura econòmica i social del país. En general, l’immigrant que arriba a Espanya ho fa per treballar. De manera que la joventut i la immigració sumen un enorme grup de cotitzants a la Seguretat Social que fan pensar en aquestes reformes.
Trobem dos tipus de reformes: el primer grup consisteix en propostes de caràcter modest que volen una reducció de pagaments i un augment dels ingressos per equilibrar el pressupost i només uns canvis en la seva estructura. Alguns d’aquests canvis modestos ja comencen a ser efervescents: allargar la vida laboral, reduir les pensions, etc. El segon grup pretén reformes més radicals que dibuixen canvis estructurals com la privatització de les pensions. Aquests últims afirmen que la Seguretat Social redueix els incentius d’esforç de l’individu, de manera que la gent es jubila abans; genera una baixa taxa de rendiment, i conté algunes injustícies en la seva concepció ja que cada treballador no es paga la seva pròpia pensió creant problemes de sostenibilitat si hi ha més pensionistes que treballadors.
El sistema de pensions privades proposa que cada individu estalviï una part de la seva renda per invertir-lo en un fons de pensions o en altres vehicles d’inversió amb per recuperar-lo al final d’una vida laboral. El sistema, diuen, és sostenible perquè cadascú es paga la seva pròpia pensió. Posem un exemple numèric realitzat per l’Institut Juan de Mariana, òrgan privat d’investigació d’assumptes públics: un treballador mitjà que treballi des del 1993 a 2006 i que es pugui gestionar el seu salari, hauria acabat la seva vida laboral amb 246.865 euros.
Cal tenir en compte, però, que el diners que es resten al salari d’un treballador no només van per pensions de jubilació, també van a pensions de maternitat, accident laboral, viduïtat, jubilació, incapacitat, atur, malaltia, formació professional, garantía social, etc.
Aleshores a aquest càlcul caldria descomptar-li els diners que anirien a parar als altres pagaments en el mateix període de temps: l’Institut Juan de Mariana, enfront a aquesta possible crítica, demostra que el patrimoni seria de 185.149 euros i una pensió mensual a partir de 2008 de 1.130 euros, quasi el doble de la pensió actual. Només en un treballador amb el salari mínim interprofessional (ja que abans parlàvem d’un salari mig) es quedaria amb una pensió d’entre 425 i 540 euros al mes, xifres que segueixen superant entre el 25 i 50% a les pensions actuals.
No obstant, trobem que aquestes solucions són aplicables i factibles si estudiem l’economia espanyola com un tot que avança (tot i que ara hi ha certa recessió). En canvi, si contemplem les dades econòmiques des del punt de vista de cada individu, descobrim que quasi la meitat de la població té problemes per arribar a final de mes i més d’un terç dels treballadors novells són mileuristes. El 89% dels joves madrilenys té un salari mínim als 1.000 euros, segons un estudi presentat la setmana passada per Comissions Obreres a Madrid, i especifiquen que els joves han d’esperar als 35 anys per començar a cobrar un salari equivalent al salari mínim. De manera que, aquest sistema de capitalització privat té sentit si mirem els resultats globals i no passem la lupa pels casos particulars. És un model on es guanya i no és perd, però l’economia espanyola no es troba en el cicle adequat per poder aplicar-lo.
Bibliografia:
· Institut Juan de Mariana: http://www.juandemariana.org/
· Ministeri d’Economia i Hisenda: http://www.minhac.es/
· El Pais: Nueve de cada diez jóvenes no llegana mileuristas. http://www.elpais.com/articulo/espana/%20jovenes/madrilenos/llegan/mileuristas/elpepueco/20080324elpepunac_11/Tes
No hay comentarios:
Publicar un comentario