El futbol es així

Aspectes econòmics sobre el canvi climàtic
A càrrec de Josep Garriga, Oficina Catalana del Canvi Climàtic
19 de maig de 2008, Institut d'Estudis Catalans

El canvi climàtic coneix més forats que els de la capa d'ozó: els forats administratius i polítics. Es tracta d'un problema global que s'ha d'erradicar a través de la coordinació de tots els ens locals, però que, malauradament, xoca frontalment amb interessos, principalment, tant d'empreses com dels propis governs.

Josep Garriga, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va oblidar-se de parlar sobre això en la seva conferència que va tenir lloc la setmana passada a l'Institut d'Estudis Catalans. Sí que es va parlar de la Conferència de Rio, del Protocol de Kioto, de l'informe Stern i de xifres diverses; informació formal, al cap i a la fi. Dels temes més polèmics, en canvi, se'n va fer esment amb la boca petita.

Les qüestions que figuren tot seguit són els dubtes plantejats al mateix Garriga en acabar la ponència per tal de poder saber alguna cosa més apart del recital de dades dels informes esmentats:

Eva: Tinc la impressió que tothom s'omple la boca en dir que s'ha de fer alguna cosa per pal·liar el canvi climàtic, però que ningú aporta solucions reals. És més, enlloc de buscar respostes, es busquen les maneres d'esquivar-les...
J. Garriga: Però, l'ésser humà ja és així!! L'ésser humà sempre mira d'empescar-se-les...

Eva: No creu que hi ha certa picaresca amb el negoci dels drets d'emissió de carboni? Que un posseïdor d'un dret el revengui a més d'un comprador...
J. Garriga: No, això està molt regulat. Quan una empresa ven els seus drets passa la titularitat a una altra i, per tant, ja no pot tornar-la a vendre.

Eva: Però bé és una cosa molt abstracte això d'un dret d'emissió... Perque, a més, saber el diòxid que emet cada empresa és difícil de controlar...
J. Garriga: No, no... Està molt regulat.

Eva: Sobre l'emmagatzematge geològic de carboni, diverses organitzacions com Greenpeace alerten que aquest sistema pot ser un perill pels aqüífers. Poden haver-hi filtracions de diòxid de carboni que contaminin les reserves d'aigua. Nou problema, el de l'aigua...
J. Garriga: Sobre l'emmagatzematge geològic hi ha gent que està a favor i en contra. Això es fa, sobretot, en dipòsits al mar i també en mines abandonades. Però, això no suposa cap problema... Són mines abandonades...

Eva: [Mmmh... Però, que hi hagi mines vol dir que no poden haver-hi aqüífers?] I tornant sobre allò que li deia d'esquivar. Es parla de reduir les emissions, les energies renovables es perfilen com les úniques realment netes, però, s'aposta per l'energia nuclear. Bé que no emet carbó, però produeix residus nuclears indestructibles...
J. Garriga: [Es gira i comença a parlar amb un dels seus col·legues, també oients en la seva conferència. El feliciten, em quedo al seu costat esperant la resposta, però el Sr. Garriga no es torna a girar. Encadena tot un seguit d'encaixades de mans i salutacions disteses. Això va per llarg... Surto de la sala]

Conclusió: L'Administració evita. Però, no perquè ho vulgui, sinó perquè precisament no ho pot evitar (valgui la redundància)... És quelcom innat i inherent. Ara, podria citar textualment allò de "l'èsser humà és així", però crec que el més adeqüat és dir "el futbol es així".
I és que la breu conversa amb ell m'ha recordat les futbolístiques rodes de premsa on es redunda en el no-res. Josep Garriga és un futbolista amb futur. Amb "el futbol és així" i les pilotes fora, la Lliga està guanyada.