
Quina relació hi ha entre el nostre consum i la forma que prenen les nostres eines de canvi? Canviaria el nostre estalvi si en comptes de monedes d’un euro existissin bitllets d’un euro? Aquesta és la teoria que el diputat francès per UMP Louis Giscard d’Estaing, fill de l’expresident, defensa des del 2002 i que poc a poc va guanyat adeptes. Giscard proposa una rèplica europea del model americà, que disposa de bitllets d’un dòlar. La proposta del diputat francès va ser presentada a l’Assemblea Nacional de París a principis d’aquest any amb l’objectiu de “tenir una percepció justa del valor de la moneda”. I és que segons Louis Giscard, donem més valor als bitllets que a les monedes, de manera que tenir bitllets d’un euro ens faria gastar menys i també poder canviar-ho en tornar d’un viatge fora de la zona euro, al contrari del que passa quan ens sobren monedes. Al voltant de la controvèrsia, s’han aixecat els que afavoreixen la proposta, com Obiols, Le Pen, Mayor Oreja o Prodi; i els que s’hi mostren en contra, com el Banc Central Europeu (BCE), que no sembla gaire interessat i desestima el projecte perquè fabricar nous bitllets costaria molts diners. L’alternativa que ha donat Giscard per aquest argument del BCE és eliminar els bitllets de 200, que són poc utilitzats.
Però, realment, la reforma seria per donar més valor a l’euro? El ministre d’economia d’Espanya, Pedro Solbes, va manifestar fa poc que els espanyols encara no han interioritzat el valor de la moneda europea. Deixaríem anar un bitllet d’un euro tan fàcilment com ho fem amb una moneda? Realment encara no sabem quin valor tenen els euros? Quina connexió hi ha entre la psicologia i l’economia en el valor del diner? Ambdues ciències estan interessades en la conducta humana, tot i que normalment, tal com apunta Margarita Billón, professora titular de l’assignatura Estructura Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, “en la història recent s’ha prestat més atenció a les desavinences i a les diferències que a les possibilitats de cooperació”.
Katona, un dels psicòlegs econòmics pioners en la relació d’ambdues ciències, afirma que la separació es dóna quan la psicologia s’interessa més per les patologies i l’economia només pretén ser una ciència exacta. És en la seva unió, però, on podem respondre preguntes entorn al comportament del consumidor o de l’empresari o de la gestió del diner, per exemple.
Des de temps immemorials, l’ésser humà ha sabut donar valor als objectes que conformen la seva realitat social. Abans de l’aparició de la moneda o el paper moneda, quan el sistema d’intercanvi era la permuta, l’ésser humà mesurava la satisfacció de cada objecte amb caps de bestiar, de manera que sempre ha tingut el valor de canvi en la seva ment.
Tot i que hi ha associacions interessades en la psicologia econòmica que agrupen diferents països (IAREP: International Association for Research in Economic Psychology o SABE: Society of Advancement Behavioural Economics, són alguns exemples), la seva promoció no és un fet. No deixen de quedar enlaire qüestions que la unió d’ambdues ciències podria investigar, sobretot en moments històrics tan assenyalats com l’aposta i posada en pràctica d’una moneda única que sembla ser que encara no s’ha instal·lat en la ment dels consumidors. La col·laboració entre disciplines ha ajudat en molts moments a plantejar altres mètodes d’investigació, com per exemple la unió història-dret o sociologia-política són binomis que han ajudat a entendre una disciplina molt recent: Relacions Internacionals. Seria bo, doncs, apostar per la cooperació de l’economia i la psicologia, després de tot, ambdues busquen entendre l’objecte d’estudi més difícil: la conducta humana.