CRISI: ECONOMIA PRODUCTIVA VS. ECONOMIA FINANCERA
Per Jordi Gual, subdirector general de La Caixa, Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica, i professor d’economia a l’IESE.
Són les 19h i hi ha algunes cadires buides. Una porta pesant dóna pas a una sala amb arcs ojivals i llum suau. Omplen la sala persones joves i adults amb tratge. A la tarima hi ha una taula, on el presentador escolta assegut, i un atril, des d’on el ponent parla d’empeus.
S’encén un projector amb el logotip de La Caixa, que servirà de fil conductor a Jordi Gual durant tota la xerrada. La primera diapositiva planteja la pregunta central de la xerrada: l’economia financera és productiva?
Jordi Gual comença parlant dels crèdits i el creixement econòmic. A Espanya, el crèdit ha crescut més que el PIB, un 9,16% i un 3%, respectivament. El gruix d’aquest duete ha estat per a sector immobiliari, ja sigui per prèstecs a promotors o per a hipoteques del comprador particular. La banca és una acceleradora de les fluctuacions econòmiques, a causa de les tendències de les persones a canviar, o no, de banc. La mesura de risc que fan les entitats financeres és imperfecta i procíclica, degut al costum de fer judicis en funció de les dades més recents. Això pot causar, de tant en tant, una fallada bursària. Les causes són diverses:
- La informació asimètrica: el banc sap menys de la situació de l’empresa que qualsevol dels accionistes. Els creditors (qui demana el prèstec) són els gestors de l’empresa, i no són les mateixes persones que els creditors de l’empresa.
- Les externalitats negatives entre entitats, com el pànic entre creditors, és a dir, la desconfiança entre bancs per concedir-se prèstecs. Per extensió, l’atresorament preventiu de capital.
- L’impacte procíclic de la regulació: la comptabilitat es fa segons el valor del mercat, i l’abast insuficient de la regulació i les oportunitats d’arbitratge.
Un cop exposades aquestes raons, passem a preguntar-nos si es pot suavitzar la restricció creditícia actual, causada per la crisi? L’ideal hauria estat prendre mesures a nivell internacional quan començava la crisi. Una dada molt significativa és el fet que al novembre de 2008 (quan es va anunciar la fallida de la important corporació Lehman Brothers) els bancs preferien posar els diners a lletres del tresor (interés 0%) abans que donar crèdits a altres bancs (dels quals podrien obtenir interessos).
Amb l’objectiu d’aturar la crisi, Jordi Gual diu que és necessari, en primer lloc, estabilitzar els mercat immobiliari d’EUA (d’on provenen les hipoteques d’alt risc que van precipitar la crisi) i, en segon loc, sanejar el sistema bancari internacional. El pla Obama ajudarà als hipotecats, però és més importants que a la reunió del G-8 del 12 d’abril es sanegin les finances mundials, per exemple, nacionalitzant els bancs. En el cas concret d’Espanya, Gual pensa que les mesures que ha pres el govern són insuficients per recuperar les entitats fianceres. Tanmateix, troba que és encara més greu el risc d’impagament que representen tots aquells creditors als que han donat prèstecs als últims anys (veure paràgraf 3).
Per últim, el ponent proposa una sèrie de mesures transversal per assolir un sistema financer menys desestabilitzador. Per aconseguir-ho, caldria que la regulació fos senzilla, enfocada al problema i basada en els efectes i no en les institucions. Els objectius a assolir són quatre: reforçar la regulació macro prudencial, mitigar els problemes de risc moral, reduir el palanquejament procíclic iestabilitzar el funcionament del mercat dels actius.
Així doncs, es pot concluir –això diu Jordi Gual- que l’economia financera és productiva, tot i que no conforma un mercat perfecte. Deixar de fer mercat no és una opció, la solució és regular-lo.
Falta un quart per les 21h i el presentador tanca la conferència, per obrir un torn de preguntes. Algunes persones marxen, i la resta es queden a la sala debatint, no sense certa tensió, sobre l’ètica dels professionals de les entitats bancàries.
Lara Saiz.
Per Jordi Gual, subdirector general de La Caixa, Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica, i professor d’economia a l’IESE.
Són les 19h i hi ha algunes cadires buides. Una porta pesant dóna pas a una sala amb arcs ojivals i llum suau. Omplen la sala persones joves i adults amb tratge. A la tarima hi ha una taula, on el presentador escolta assegut, i un atril, des d’on el ponent parla d’empeus.
S’encén un projector amb el logotip de La Caixa, que servirà de fil conductor a Jordi Gual durant tota la xerrada. La primera diapositiva planteja la pregunta central de la xerrada: l’economia financera és productiva?
Jordi Gual comença parlant dels crèdits i el creixement econòmic. A Espanya, el crèdit ha crescut més que el PIB, un 9,16% i un 3%, respectivament. El gruix d’aquest duete ha estat per a sector immobiliari, ja sigui per prèstecs a promotors o per a hipoteques del comprador particular. La banca és una acceleradora de les fluctuacions econòmiques, a causa de les tendències de les persones a canviar, o no, de banc. La mesura de risc que fan les entitats financeres és imperfecta i procíclica, degut al costum de fer judicis en funció de les dades més recents. Això pot causar, de tant en tant, una fallada bursària. Les causes són diverses:
- La informació asimètrica: el banc sap menys de la situació de l’empresa que qualsevol dels accionistes. Els creditors (qui demana el prèstec) són els gestors de l’empresa, i no són les mateixes persones que els creditors de l’empresa.
- Les externalitats negatives entre entitats, com el pànic entre creditors, és a dir, la desconfiança entre bancs per concedir-se prèstecs. Per extensió, l’atresorament preventiu de capital.
- L’impacte procíclic de la regulació: la comptabilitat es fa segons el valor del mercat, i l’abast insuficient de la regulació i les oportunitats d’arbitratge.
Un cop exposades aquestes raons, passem a preguntar-nos si es pot suavitzar la restricció creditícia actual, causada per la crisi? L’ideal hauria estat prendre mesures a nivell internacional quan començava la crisi. Una dada molt significativa és el fet que al novembre de 2008 (quan es va anunciar la fallida de la important corporació Lehman Brothers) els bancs preferien posar els diners a lletres del tresor (interés 0%) abans que donar crèdits a altres bancs (dels quals podrien obtenir interessos).
Amb l’objectiu d’aturar la crisi, Jordi Gual diu que és necessari, en primer lloc, estabilitzar els mercat immobiliari d’EUA (d’on provenen les hipoteques d’alt risc que van precipitar la crisi) i, en segon loc, sanejar el sistema bancari internacional. El pla Obama ajudarà als hipotecats, però és més importants que a la reunió del G-8 del 12 d’abril es sanegin les finances mundials, per exemple, nacionalitzant els bancs. En el cas concret d’Espanya, Gual pensa que les mesures que ha pres el govern són insuficients per recuperar les entitats fianceres. Tanmateix, troba que és encara més greu el risc d’impagament que representen tots aquells creditors als que han donat prèstecs als últims anys (veure paràgraf 3).
Per últim, el ponent proposa una sèrie de mesures transversal per assolir un sistema financer menys desestabilitzador. Per aconseguir-ho, caldria que la regulació fos senzilla, enfocada al problema i basada en els efectes i no en les institucions. Els objectius a assolir són quatre: reforçar la regulació macro prudencial, mitigar els problemes de risc moral, reduir el palanquejament procíclic iestabilitzar el funcionament del mercat dels actius.
Així doncs, es pot concluir –això diu Jordi Gual- que l’economia financera és productiva, tot i que no conforma un mercat perfecte. Deixar de fer mercat no és una opció, la solució és regular-lo.
Falta un quart per les 21h i el presentador tanca la conferència, per obrir un torn de preguntes. Algunes persones marxen, i la resta es queden a la sala debatint, no sense certa tensió, sobre l’ètica dels professionals de les entitats bancàries.
Lara Saiz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario