martes, 27 de mayo de 2008

Preocupació a Andorra pel subministrament dels medicaments

Agustí Mas//Des de fa un any algunes farmàcies estan patint problemes de subministrament de medicaments. La incidència afecta no tan sols als psicòtrops, sinó també a fàrmacs d´ús comú del tipus, per exemple, dels antigripals. Aquest fet s´atribueix a l´augment de les exportacions que els laboratoris espanyols fan cap a països europeus com Alemanya o Regne Unit. La darrera onada de casos de grip i malalties víriques lleus ha fet definitivament pal·lesos els problemes d´abastament de fàrmacs d´algunes farmàcies del país. De fet, és un problema que alguns apotecaris petits pateixen des de fa temps.

Això passa, afirmen fonts del sector, perquè la majoria de medicaments receptats són de laboratoris espanyols i aquestes empreses estan canviant l´estratègia comercial i prioritzen l´exportació cap a països com Alemanya o el Regne Unit. Aquesta minva d´estocs s´afegeix a la problemàtica que va suposar que els dos estats veïns decidissin tallar l´exportació de psicòtrops. Un afer que es va solucionar pactant importacions periòdiques de fàrmacs a través d´un majorista. Ara la manca d´estocs passa a ser de medicaments d´ús habitual com antigripals o aquells per tractar la hipertensió i el col·lesterol. Davant d´això les petites farmàcies andorranes no tenen gaire marge de negociació davant dels grans laboratoris. La situació que estan patint algunes de les farmàcies no està afectant, però, a la venda de productes de parafarmàcia, els més demanats pels clients visitants. Però la manca, en alguns casos, de medicaments d´ús comú està amoïnant al país amb més farmàcies per habitant del món.

Emès el passat gener per Andorra Televisió i Ràdio Nacional d'Andorra

Enllaç a l'article online: http://www.informatius.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=1164&Itemid=63

[Si el puc recuperar, penjaré el vídeo]



domingo, 25 de mayo de 2008

El futbol es així

Aspectes econòmics sobre el canvi climàtic
A càrrec de Josep Garriga, Oficina Catalana del Canvi Climàtic
19 de maig de 2008, Institut d'Estudis Catalans


El canvi climàtic coneix més forats que els de la capa d'ozó: els forats administratius i polítics. Es tracta d'un problema global que s'ha d'erradicar a través de la coordinació de tots els ens locals, però que, malauradament, xoca frontalment amb interessos, principalment, tant d'empreses com dels propis governs.

Josep Garriga, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va oblidar-se de parlar sobre això en la seva conferència que va tenir lloc la setmana passada a l'Institut d'Estudis Catalans. Sí que es va parlar de la Conferència de Rio, del Protocol de Kioto, de l'informe Stern i de xifres diverses; informació formal, al cap i a la fi. Dels temes més polèmics, en canvi, se'n va fer esment amb la boca petita.

Les qüestions que figuren tot seguit són els dubtes plantejats al mateix Garriga en acabar la ponència per tal de poder saber alguna cosa més apart del recital de dades dels informes esmentats:

Eva: Tinc la impressió que tothom s'omple la boca en dir que s'ha de fer alguna cosa per pal·liar el canvi climàtic, però que ningú aporta solucions reals. És més, enlloc de buscar respostes, es busquen les maneres d'esquivar-les...
J. Garriga: Però, l'ésser humà ja és així!! L'ésser humà sempre mira d'empescar-se-les...

Eva: No creu que hi ha certa picaresca amb el negoci dels drets d'emissió de carboni? Que un posseïdor d'un dret el revengui a més d'un comprador...
J. Garriga: No, això està molt regulat. Quan una empresa ven els seus drets passa la titularitat a una altra i, per tant, ja no pot tornar-la a vendre.

Eva: Però bé és una cosa molt abstracte això d'un dret d'emissió... Perque, a més, saber el diòxid que emet cada empresa és difícil de controlar...
J. Garriga: No, no... Està molt regulat.

Eva: Sobre l'emmagatzematge geològic de carboni, diverses organitzacions com Greenpeace alerten que aquest sistema pot ser un perill pels aqüífers. Poden haver-hi filtracions de diòxid de carboni que contaminin les reserves d'aigua. Nou problema, el de l'aigua...

J. Garriga: Sobre l'emmagatzematge geològic hi ha gent que està a favor i en contra. Això es fa, sobretot, en dipòsits al mar i també en mines abandonades. Però, això no suposa cap problema... Són mines abandonades...

Eva: [Mmmh... Però, que hi hagi mines vol dir que no poden haver-hi aqüífers?] I tornant sobre allò que li deia d'esquivar. Es parla de reduir les emissions, les energies renovables es perfilen com les úniques realment netes, però, s'aposta per l'energia nuclear. Bé que no emet carbó, però produeix residus nuclears indestructibles...
J. Garriga: [Es gira i comença a parlar amb un dels seus col·legues, també oients en la seva conferència. El feliciten, em quedo al seu costat esperant la resposta, però el Sr. Garriga no es torna a girar. Encadena tot un seguit d'encaixades de mans i salutacions disteses. Això va per llarg... Surto de la sala]

Conclusió: L'Administració evita. Però, no perquè ho vulgui, sinó perquè precisament no ho pot evitar (valgui la redundància)... És quelcom innat i inherent. Ara, podria citar textualment allò de "l'èsser humà és així", però crec que el més adeqüat és dir "el futbol es així".
I és que la breu conversa amb ell m'ha recordat les futbolístiques rodes de premsa on es redunda en el no-res. Josep Garriga és un futbolista amb futur. Amb "el futbol és així" i les pilotes fora, la Lliga està guanyada.

jueves, 22 de mayo de 2008

“S’està jugant amb la salut del consumidor”


Faustino Mora i Esteve, president de l’Associació Mercats Municipals de Barcelona (AMMB), dirigeix també una parada de fruita i verdura al Mercat de la Llibertat. Mora denuncia la diferència de control que pateixen els mercats municipals en comparació amb altres botigues de venda.

- Quina diferència de control hi ha entre una parada del mercat i una botiga de carrer?

- Als mercats ens regim per l’ordenança municipal que prohibeix la manipulació del producte per part del públic. En canvi, aquesta mesura no s’aplica a les grans cadenes de supermercats i les botigues de carrer. Al mercats tenim la guia pràctica de l’autocontrol sanitari, també regulat per la directiva europea i pel departament de salut de l’Ajuntament de Barcelona. Les altres botigues de distribució no ho estan complint i l’Administració no fa res. A més, hi ha una altra normativa sanitària que prohibeix l’exposició i la venta de producte fresc a la via pública, i això es segueix fent. Aquí a Gràcia, tenim 3 o 4 establiments que ho incompleixen. Jo ho he denunciat nombroses vegades a les diferents comissions de comerç del districte. Ni la regidoria de comerç ni la de sanitat han pres mesures i fa 14 anys que ho denunciem.


- La qualitat dels productes també surt perjudicada?

- Aquí al mercat tenim un director que ordena la retirada de qualsevol producte que estigui en mal estat. En aquestes cadenes de distribució estan venent aliments en mal estat sense que ningú ho controli. A més, això es manipula per part del públic i crean focus de transmissió microbiana. Aquestes botigues no tenen cap tipus d’inspecció i caldria veure la seguretat social, les condicions de local o el compliment d’horaris.

- Aquestes cadenes o botigues tenen menys problemes per variar el preu?

- No és que abarateixin els preus, és que és l’atractiu que tenen. I això és una competència deslleial. Donen un producte a aquest preu perquè és un producte de baixa qualitat. No tenen el tracte directe, ni la venta especialitzada. Què els hi queda?Abaratir el preu.

- Sobretot s’està patint a les parades de fruita i verdura

- Sí, estem patint una agressió brutal. El gremi de fruita i verdura està en mans de Mercabarna i ja els hi va bé aquesta disbauxa. Quina casualitat que són les parades que més tanquen.

- Creus que, a part, s’està perdent una mica la tradició catalana de comprar als mercats municipals?

- Jo crec que els venedors som conscients d’això i hem començat a oferir serveis. El Mercat de la Llibertat, com altres mercats de Gràcia, té un horari ample per tothom, servei a domicili, servei de pàrquing, pagament amb targeta en un 80% de les parades, etc.

- Adaptar-se o morir

- Ens hem adaptat. I ja n’hi ha prou d’aquest joc brut. Aquí, als mercats hi ha menjar sa i el consumidor també s’ha de queixar si el serveis que se li ofereixen no són els que esperava. És un problema de mentalitat i sensibilitat del consumidor. Però estem tocant els interessos del gran capital i del món de la globalització. Mentre les autoritats permetin que ara els lactis siguin com medicaments, per aprimar, i que s’anunciï que un suc prefabricat substitueix les cinc peces de fruita al dia recomanables, no farem res. I això és perquè hi ha interessos darrere. S’està jugant amb la salut del consumidor.


Patrícia Monge