Evasión en tiempos de crisis

Por Lara Saiz.

Publicada en la edición impresa de El País el 1 de abril de 2009.



Aquí está el link a la versión digital.

Alternativa en temps de crisi

Hisenda

Hi ha gent que es sorprèn al llegir la següent notícia: “L’esborrany d’Hisenda omet deduccions que afecten a 1,7 milions de contribuents”, que serien el 59% dels esborranys segons càlculs de Gestha (Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda). D’aquesta manera, l’Estat facilita el procés de fer la declaració de la Renta als ciutadans, ometent gran quantitat de deduccions fiscals aplicables, amb el que Hisenda s’estaria evitant retornar una enorme quantitat de diners als ciutadans.

El problema és que la majoria d’aquests contribuents que sol·liciten l’esborrany el confirmen sense més, quan és això, un esborrany que ha de ser confirmat i revisat. Poder la ignorància o potser per comoditat, però se’ls hi dona el vist i plau molt ràpid. És evident que si volem evitar pagar a l’Estat i deixem que ell ens faci la declaració de la Renta, d’una manera o altre s’intentarà aprofitar de la situació i beneficiar-se.

Àngel Nicolás Plana

Publicat al diari Avui el dia 10 de juny de 2008

EL PODER DE LA SINONÍMIA

Es veu que últimament ningú sap si realment existeix crisi econòmica a Espanya. Per un costat, el propi govern espanyol utilitza tota una nomenclatura sinonímica per tal d’evitar la menció de la paraula crisi. Recessió, desacceleració i ralentiment són els substantius que acompanyen el derivat econòmica, amb la intenció de desagreujar el poder pertorbador del mot crisi.

Particularment, em sento enganyada per un llenguatge de laboratori, ja que amb això s’aconsegueix, o bé s’intenta, maquillar i aigualir el significat de la situació econòmica real.

Per una altra banda, un economista important d’aquest país em comentava l’altre dia que li sabia molt greu que el món periodístic es limités a utilitzar la paraula crisi sense haver fet, ni tan sols, una mínima recerca de l’estat de la qüestió. I és que ell defensa els seus interessos, com tothom. És evident que el sector de la construcció i el financer són eixos clau per a l’economia del país i, aquests, no estan en el seu millor moment però l’economia no és solament això.

Hem de tenir clar que a Catalunya impera el sector serveis i especialment el turisme, sectors que no deixen de pujar any rera any. Si algú s’assabenta de la fórmula per descobrir la situació econòmica real que faci el favor d’explicar-me-la. Serà un secret.

Judit Brú Brú

Carta publicada el dimarts 13 de juny a El Punt, El Periódico de Catalunya i al Diari de Tarragona

Ni una gota

Aquí teniu la carta que em van publicar al Punt la setmana passada.

NI UNA GOTA

És innegable que la sequera que estem vivint és un problema importat. I, si bé és veritat que sovint sentim que a grans mals calen grans remeis, també recordo que quan era petita un personatge que precisament donava consells per comportar-nos de manera més ecològica ens deia que “els petits canvis són poderosos”. Per tant crec que enlloc de parlar només de transvassaments, construir dessalinitzadores o portar aigua d’altres llocs caldria aprofitar al màxim les estructures que tenim i que no sempre estan en les millors condicions.

Fa un temps va ser notícia una fuita d’aigua a Badalona en la que es perdia una gran quantitat de litres al dia. Segurament, però, no ens adonem del que vol dir això fins que no en veiem una imatge o un exemple al nostre entorn. Jo mateixa no me’n vaig fer una idea clara fins que vaig veure la quantitat de garrafes que recollia el meu avi d’unes filtracions que tenia a casa i que després reaprofita. Les autoritats haurien d’aprendre d’aquestes petites iniciatives dels particulars i preoucupar-se, en primer lloc, de tenir una xarxa en condicions faci que no perdem ni una gota de la poca aigua que tenim.

Anna Brullet