Podeu llegir el text clicant el següent enllaçviernes, 5 de junio de 2009
domingo, 17 de mayo de 2009
Groucho Marx i el crack del 29
Este artículo fue escrito por Groucho Marx sobre su propia experiencia personal del crack de 1929 en Wall Street. Lo incluyo en la sección porque, a pesar de que Groucho de Bolsa sabía lo que yo sé de alfarería, es una de las mejores lecciones de bolsa que jamás he tenido en toda mi vida. Y estoy seguro de que vosotros vais a opinar igual. En el artículo, Groucho Marx, sin saberlo, describe en forma magistral lo que ocurre durante la 3ª fase de los mercados alcistas; es decir, la fase en la que en las salas de las agencias de bolsa hay más gente que en los teatros, la fase en la que la conversación más habitual entre el carnicero y el fontanero es hablar de bolsa, la etapa en la que la bolsa es constante noticia de primera plana en la Tv, la prensa y la radio. En al artículo podréis comprobar además hasta qué punto es cierto que en el precio de las acciones influye mucho más la psicología de masas que los fundamentos económicos de las compañías. Comprenderéis por qué en la bolsa tiene muchas más posibilidades de ganar dinero un psicólogo que un economista. Descubriréis por qué el análisis técnico (pues todo él está basado en la psicología y el comportamiento de masas) tiene muchas más posibilidades de llevarnos al éxito que el análisis fundamental. Podréis comprobar además cómo la gran masa de inversores no se mueve por criterios racionales sino emocionales y descubriréis en toda su crudeza los terribles efectos de los dos grandes demonios que dirigen el comportamiento de la masa: la ambición y la avaricia (que producen la "fiebre del oro") y el miedo y el pánico (que producen estampidas espeluznantes en las que unos pisotean a los otros, en un sálvese quien pueda frenético). Por último, comprenderéis que no hay mal que por bien no venga. Entenderéis por qué fue precisamente durante los años 30, es decir durante la época inmediatamente posterior al terrible crack de 1929, cuando los grandes genios innovadores de la bolsa (gente como Schabaker, Elliot, Wickoff, Gann, etc) crearon sus teorías y nos aportaron sus genialidades. Después del 29, los analistas se encontraron con tiempo de sobra para reflexionar sobre los errores cometidos y los frutos de aquella reflexión fueron las mejores aportaciones que jamás se han hecho al estudio de la bolsa. Y justo en aquellos frutos (el chartismo, Elliot, etc) nos basamos hoy en día para intentar ganar dinero en la caprichosa bolsa.
Podeu llegir l'article de Groucho Marx en aquest link:
http://es.geocities.com/estoydebolsa/articulos/Groucho1929.html
Podeu llegir l'article de Groucho Marx en aquest link:
http://es.geocities.com/estoydebolsa/articulos/Groucho1929.html
miércoles, 13 de mayo de 2009
Cicle de conferències «Cap on ens pot portar la crisi?»
Cicle de conferències «Cap on ens pot portar la crisi?»
El redisseny de la política social en una etapa de crisi econòmica, a càrrec de Guillem López
Lloc: Sala Nicolau d'Olwer
Data: 11 maig de 2009
Horari: 19 hores
Organitza: Societat Catalana d’Economia
El redisseny de la política social en una etapa de crisi econòmica, a càrrec de Guillem López
Lloc: Sala Nicolau d'Olwer
Data: 11 maig de 2009
Horari: 19 hores
Organitza: Societat Catalana d’Economia
domingo, 3 de mayo de 2009
lunes, 6 de abril de 2009
jueves, 2 de abril de 2009
El sector de la automoción en Cataluña
Os dejo un enlace sobre un artículo que trata el sector de la automoción en Cataluña:
http://www.revistasice.com/cmsrevistasICE/pdfs/BICE_2952_187-196__D60C359286EBBBE94A2FFA2B9F8788BC.pdf
Maria José Juez
http://www.revistasice.com/cmsrevistasICE/pdfs/BICE_2952_187-196__D60C359286EBBBE94A2FFA2B9F8788BC.pdf
Maria José Juez
miércoles, 1 de abril de 2009
Solución: ¿nuclear?
Aquí us deixo el enllaç de la meva carta: http://foros.elpais.com/index.php?showtopic=21863
Gràcies!
Mar Escardó.
Gràcies!
Mar Escardó.
Evasión en tiempos de crisis
Por Lara Saiz.
Publicada en la edición impresa de El País el 1 de abril de 2009.
Aquí está el link a la versión digital.
Publicada en la edición impresa de El País el 1 de abril de 2009.
Aquí está el link a la versión digital.
lunes, 30 de marzo de 2009
martes, 24 de marzo de 2009
lunes, 23 de marzo de 2009
sábado, 21 de marzo de 2009
Crònica de la conferència a la Societat Catalana de l’Economia
CRISI: ECONOMIA PRODUCTIVA VS. ECONOMIA FINANCERA
Per Jordi Gual, subdirector general de La Caixa, Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica, i professor d’economia a l’IESE.
Són les 19h i hi ha algunes cadires buides. Una porta pesant dóna pas a una sala amb arcs ojivals i llum suau. Omplen la sala persones joves i adults amb tratge. A la tarima hi ha una taula, on el presentador escolta assegut, i un atril, des d’on el ponent parla d’empeus.
S’encén un projector amb el logotip de La Caixa, que servirà de fil conductor a Jordi Gual durant tota la xerrada. La primera diapositiva planteja la pregunta central de la xerrada: l’economia financera és productiva?
Jordi Gual comença parlant dels crèdits i el creixement econòmic. A Espanya, el crèdit ha crescut més que el PIB, un 9,16% i un 3%, respectivament. El gruix d’aquest duete ha estat per a sector immobiliari, ja sigui per prèstecs a promotors o per a hipoteques del comprador particular. La banca és una acceleradora de les fluctuacions econòmiques, a causa de les tendències de les persones a canviar, o no, de banc. La mesura de risc que fan les entitats financeres és imperfecta i procíclica, degut al costum de fer judicis en funció de les dades més recents. Això pot causar, de tant en tant, una fallada bursària. Les causes són diverses:
- La informació asimètrica: el banc sap menys de la situació de l’empresa que qualsevol dels accionistes. Els creditors (qui demana el prèstec) són els gestors de l’empresa, i no són les mateixes persones que els creditors de l’empresa.
- Les externalitats negatives entre entitats, com el pànic entre creditors, és a dir, la desconfiança entre bancs per concedir-se prèstecs. Per extensió, l’atresorament preventiu de capital.
- L’impacte procíclic de la regulació: la comptabilitat es fa segons el valor del mercat, i l’abast insuficient de la regulació i les oportunitats d’arbitratge.
Un cop exposades aquestes raons, passem a preguntar-nos si es pot suavitzar la restricció creditícia actual, causada per la crisi? L’ideal hauria estat prendre mesures a nivell internacional quan començava la crisi. Una dada molt significativa és el fet que al novembre de 2008 (quan es va anunciar la fallida de la important corporació Lehman Brothers) els bancs preferien posar els diners a lletres del tresor (interés 0%) abans que donar crèdits a altres bancs (dels quals podrien obtenir interessos).
Amb l’objectiu d’aturar la crisi, Jordi Gual diu que és necessari, en primer lloc, estabilitzar els mercat immobiliari d’EUA (d’on provenen les hipoteques d’alt risc que van precipitar la crisi) i, en segon loc, sanejar el sistema bancari internacional. El pla Obama ajudarà als hipotecats, però és més importants que a la reunió del G-8 del 12 d’abril es sanegin les finances mundials, per exemple, nacionalitzant els bancs. En el cas concret d’Espanya, Gual pensa que les mesures que ha pres el govern són insuficients per recuperar les entitats fianceres. Tanmateix, troba que és encara més greu el risc d’impagament que representen tots aquells creditors als que han donat prèstecs als últims anys (veure paràgraf 3).
Per últim, el ponent proposa una sèrie de mesures transversal per assolir un sistema financer menys desestabilitzador. Per aconseguir-ho, caldria que la regulació fos senzilla, enfocada al problema i basada en els efectes i no en les institucions. Els objectius a assolir són quatre: reforçar la regulació macro prudencial, mitigar els problemes de risc moral, reduir el palanquejament procíclic iestabilitzar el funcionament del mercat dels actius.
Així doncs, es pot concluir –això diu Jordi Gual- que l’economia financera és productiva, tot i que no conforma un mercat perfecte. Deixar de fer mercat no és una opció, la solució és regular-lo.
Falta un quart per les 21h i el presentador tanca la conferència, per obrir un torn de preguntes. Algunes persones marxen, i la resta es queden a la sala debatint, no sense certa tensió, sobre l’ètica dels professionals de les entitats bancàries.
Lara Saiz.
Per Jordi Gual, subdirector general de La Caixa, Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica, i professor d’economia a l’IESE.
Són les 19h i hi ha algunes cadires buides. Una porta pesant dóna pas a una sala amb arcs ojivals i llum suau. Omplen la sala persones joves i adults amb tratge. A la tarima hi ha una taula, on el presentador escolta assegut, i un atril, des d’on el ponent parla d’empeus.
S’encén un projector amb el logotip de La Caixa, que servirà de fil conductor a Jordi Gual durant tota la xerrada. La primera diapositiva planteja la pregunta central de la xerrada: l’economia financera és productiva?
Jordi Gual comença parlant dels crèdits i el creixement econòmic. A Espanya, el crèdit ha crescut més que el PIB, un 9,16% i un 3%, respectivament. El gruix d’aquest duete ha estat per a sector immobiliari, ja sigui per prèstecs a promotors o per a hipoteques del comprador particular. La banca és una acceleradora de les fluctuacions econòmiques, a causa de les tendències de les persones a canviar, o no, de banc. La mesura de risc que fan les entitats financeres és imperfecta i procíclica, degut al costum de fer judicis en funció de les dades més recents. Això pot causar, de tant en tant, una fallada bursària. Les causes són diverses:
- La informació asimètrica: el banc sap menys de la situació de l’empresa que qualsevol dels accionistes. Els creditors (qui demana el prèstec) són els gestors de l’empresa, i no són les mateixes persones que els creditors de l’empresa.
- Les externalitats negatives entre entitats, com el pànic entre creditors, és a dir, la desconfiança entre bancs per concedir-se prèstecs. Per extensió, l’atresorament preventiu de capital.
- L’impacte procíclic de la regulació: la comptabilitat es fa segons el valor del mercat, i l’abast insuficient de la regulació i les oportunitats d’arbitratge.
Un cop exposades aquestes raons, passem a preguntar-nos si es pot suavitzar la restricció creditícia actual, causada per la crisi? L’ideal hauria estat prendre mesures a nivell internacional quan començava la crisi. Una dada molt significativa és el fet que al novembre de 2008 (quan es va anunciar la fallida de la important corporació Lehman Brothers) els bancs preferien posar els diners a lletres del tresor (interés 0%) abans que donar crèdits a altres bancs (dels quals podrien obtenir interessos).
Amb l’objectiu d’aturar la crisi, Jordi Gual diu que és necessari, en primer lloc, estabilitzar els mercat immobiliari d’EUA (d’on provenen les hipoteques d’alt risc que van precipitar la crisi) i, en segon loc, sanejar el sistema bancari internacional. El pla Obama ajudarà als hipotecats, però és més importants que a la reunió del G-8 del 12 d’abril es sanegin les finances mundials, per exemple, nacionalitzant els bancs. En el cas concret d’Espanya, Gual pensa que les mesures que ha pres el govern són insuficients per recuperar les entitats fianceres. Tanmateix, troba que és encara més greu el risc d’impagament que representen tots aquells creditors als que han donat prèstecs als últims anys (veure paràgraf 3).
Per últim, el ponent proposa una sèrie de mesures transversal per assolir un sistema financer menys desestabilitzador. Per aconseguir-ho, caldria que la regulació fos senzilla, enfocada al problema i basada en els efectes i no en les institucions. Els objectius a assolir són quatre: reforçar la regulació macro prudencial, mitigar els problemes de risc moral, reduir el palanquejament procíclic iestabilitzar el funcionament del mercat dels actius.
Així doncs, es pot concluir –això diu Jordi Gual- que l’economia financera és productiva, tot i que no conforma un mercat perfecte. Deixar de fer mercat no és una opció, la solució és regular-lo.
Falta un quart per les 21h i el presentador tanca la conferència, per obrir un torn de preguntes. Algunes persones marxen, i la resta es queden a la sala debatint, no sense certa tensió, sobre l’ètica dels professionals de les entitats bancàries.
Lara Saiz.
miércoles, 18 de marzo de 2009
lunes, 9 de marzo de 2009
miércoles, 4 de marzo de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)