martes, 27 de mayo de 2008

Preocupació a Andorra pel subministrament dels medicaments

Agustí Mas//Des de fa un any algunes farmàcies estan patint problemes de subministrament de medicaments. La incidència afecta no tan sols als psicòtrops, sinó també a fàrmacs d´ús comú del tipus, per exemple, dels antigripals. Aquest fet s´atribueix a l´augment de les exportacions que els laboratoris espanyols fan cap a països europeus com Alemanya o Regne Unit. La darrera onada de casos de grip i malalties víriques lleus ha fet definitivament pal·lesos els problemes d´abastament de fàrmacs d´algunes farmàcies del país. De fet, és un problema que alguns apotecaris petits pateixen des de fa temps.

Això passa, afirmen fonts del sector, perquè la majoria de medicaments receptats són de laboratoris espanyols i aquestes empreses estan canviant l´estratègia comercial i prioritzen l´exportació cap a països com Alemanya o el Regne Unit. Aquesta minva d´estocs s´afegeix a la problemàtica que va suposar que els dos estats veïns decidissin tallar l´exportació de psicòtrops. Un afer que es va solucionar pactant importacions periòdiques de fàrmacs a través d´un majorista. Ara la manca d´estocs passa a ser de medicaments d´ús habitual com antigripals o aquells per tractar la hipertensió i el col·lesterol. Davant d´això les petites farmàcies andorranes no tenen gaire marge de negociació davant dels grans laboratoris. La situació que estan patint algunes de les farmàcies no està afectant, però, a la venda de productes de parafarmàcia, els més demanats pels clients visitants. Però la manca, en alguns casos, de medicaments d´ús comú està amoïnant al país amb més farmàcies per habitant del món.

Emès el passat gener per Andorra Televisió i Ràdio Nacional d'Andorra

Enllaç a l'article online: http://www.informatius.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=1164&Itemid=63

[Si el puc recuperar, penjaré el vídeo]



domingo, 25 de mayo de 2008

El futbol es així

Aspectes econòmics sobre el canvi climàtic
A càrrec de Josep Garriga, Oficina Catalana del Canvi Climàtic
19 de maig de 2008, Institut d'Estudis Catalans


El canvi climàtic coneix més forats que els de la capa d'ozó: els forats administratius i polítics. Es tracta d'un problema global que s'ha d'erradicar a través de la coordinació de tots els ens locals, però que, malauradament, xoca frontalment amb interessos, principalment, tant d'empreses com dels propis governs.

Josep Garriga, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va oblidar-se de parlar sobre això en la seva conferència que va tenir lloc la setmana passada a l'Institut d'Estudis Catalans. Sí que es va parlar de la Conferència de Rio, del Protocol de Kioto, de l'informe Stern i de xifres diverses; informació formal, al cap i a la fi. Dels temes més polèmics, en canvi, se'n va fer esment amb la boca petita.

Les qüestions que figuren tot seguit són els dubtes plantejats al mateix Garriga en acabar la ponència per tal de poder saber alguna cosa més apart del recital de dades dels informes esmentats:

Eva: Tinc la impressió que tothom s'omple la boca en dir que s'ha de fer alguna cosa per pal·liar el canvi climàtic, però que ningú aporta solucions reals. És més, enlloc de buscar respostes, es busquen les maneres d'esquivar-les...
J. Garriga: Però, l'ésser humà ja és així!! L'ésser humà sempre mira d'empescar-se-les...

Eva: No creu que hi ha certa picaresca amb el negoci dels drets d'emissió de carboni? Que un posseïdor d'un dret el revengui a més d'un comprador...
J. Garriga: No, això està molt regulat. Quan una empresa ven els seus drets passa la titularitat a una altra i, per tant, ja no pot tornar-la a vendre.

Eva: Però bé és una cosa molt abstracte això d'un dret d'emissió... Perque, a més, saber el diòxid que emet cada empresa és difícil de controlar...
J. Garriga: No, no... Està molt regulat.

Eva: Sobre l'emmagatzematge geològic de carboni, diverses organitzacions com Greenpeace alerten que aquest sistema pot ser un perill pels aqüífers. Poden haver-hi filtracions de diòxid de carboni que contaminin les reserves d'aigua. Nou problema, el de l'aigua...

J. Garriga: Sobre l'emmagatzematge geològic hi ha gent que està a favor i en contra. Això es fa, sobretot, en dipòsits al mar i també en mines abandonades. Però, això no suposa cap problema... Són mines abandonades...

Eva: [Mmmh... Però, que hi hagi mines vol dir que no poden haver-hi aqüífers?] I tornant sobre allò que li deia d'esquivar. Es parla de reduir les emissions, les energies renovables es perfilen com les úniques realment netes, però, s'aposta per l'energia nuclear. Bé que no emet carbó, però produeix residus nuclears indestructibles...
J. Garriga: [Es gira i comença a parlar amb un dels seus col·legues, també oients en la seva conferència. El feliciten, em quedo al seu costat esperant la resposta, però el Sr. Garriga no es torna a girar. Encadena tot un seguit d'encaixades de mans i salutacions disteses. Això va per llarg... Surto de la sala]

Conclusió: L'Administració evita. Però, no perquè ho vulgui, sinó perquè precisament no ho pot evitar (valgui la redundància)... És quelcom innat i inherent. Ara, podria citar textualment allò de "l'èsser humà és així", però crec que el més adeqüat és dir "el futbol es així".
I és que la breu conversa amb ell m'ha recordat les futbolístiques rodes de premsa on es redunda en el no-res. Josep Garriga és un futbolista amb futur. Amb "el futbol és així" i les pilotes fora, la Lliga està guanyada.

jueves, 22 de mayo de 2008

“S’està jugant amb la salut del consumidor”


Faustino Mora i Esteve, president de l’Associació Mercats Municipals de Barcelona (AMMB), dirigeix també una parada de fruita i verdura al Mercat de la Llibertat. Mora denuncia la diferència de control que pateixen els mercats municipals en comparació amb altres botigues de venda.

- Quina diferència de control hi ha entre una parada del mercat i una botiga de carrer?

- Als mercats ens regim per l’ordenança municipal que prohibeix la manipulació del producte per part del públic. En canvi, aquesta mesura no s’aplica a les grans cadenes de supermercats i les botigues de carrer. Al mercats tenim la guia pràctica de l’autocontrol sanitari, també regulat per la directiva europea i pel departament de salut de l’Ajuntament de Barcelona. Les altres botigues de distribució no ho estan complint i l’Administració no fa res. A més, hi ha una altra normativa sanitària que prohibeix l’exposició i la venta de producte fresc a la via pública, i això es segueix fent. Aquí a Gràcia, tenim 3 o 4 establiments que ho incompleixen. Jo ho he denunciat nombroses vegades a les diferents comissions de comerç del districte. Ni la regidoria de comerç ni la de sanitat han pres mesures i fa 14 anys que ho denunciem.


- La qualitat dels productes també surt perjudicada?

- Aquí al mercat tenim un director que ordena la retirada de qualsevol producte que estigui en mal estat. En aquestes cadenes de distribució estan venent aliments en mal estat sense que ningú ho controli. A més, això es manipula per part del públic i crean focus de transmissió microbiana. Aquestes botigues no tenen cap tipus d’inspecció i caldria veure la seguretat social, les condicions de local o el compliment d’horaris.

- Aquestes cadenes o botigues tenen menys problemes per variar el preu?

- No és que abarateixin els preus, és que és l’atractiu que tenen. I això és una competència deslleial. Donen un producte a aquest preu perquè és un producte de baixa qualitat. No tenen el tracte directe, ni la venta especialitzada. Què els hi queda?Abaratir el preu.

- Sobretot s’està patint a les parades de fruita i verdura

- Sí, estem patint una agressió brutal. El gremi de fruita i verdura està en mans de Mercabarna i ja els hi va bé aquesta disbauxa. Quina casualitat que són les parades que més tanquen.

- Creus que, a part, s’està perdent una mica la tradició catalana de comprar als mercats municipals?

- Jo crec que els venedors som conscients d’això i hem començat a oferir serveis. El Mercat de la Llibertat, com altres mercats de Gràcia, té un horari ample per tothom, servei a domicili, servei de pàrquing, pagament amb targeta en un 80% de les parades, etc.

- Adaptar-se o morir

- Ens hem adaptat. I ja n’hi ha prou d’aquest joc brut. Aquí, als mercats hi ha menjar sa i el consumidor també s’ha de queixar si el serveis que se li ofereixen no són els que esperava. És un problema de mentalitat i sensibilitat del consumidor. Però estem tocant els interessos del gran capital i del món de la globalització. Mentre les autoritats permetin que ara els lactis siguin com medicaments, per aprimar, i que s’anunciï que un suc prefabricat substitueix les cinc peces de fruita al dia recomanables, no farem res. I això és perquè hi ha interessos darrere. S’està jugant amb la salut del consumidor.


Patrícia Monge

miércoles, 21 de mayo de 2008

EL PODER DE LA SINONÍMIA

Es veu que últimament ningú sap si realment existeix crisi econòmica a Espanya. Per un costat, el propi govern espanyol utilitza tota una nomenclatura sinonímica per tal d’evitar la menció de la paraula crisi. Recessió, desacceleració i ralentiment són els substantius que acompanyen el derivat econòmica, amb la intenció de desagreujar el poder pertorbador del mot crisi.

Particularment, em sento enganyada per un llenguatge de laboratori, ja que amb això s’aconsegueix, o bé s’intenta, maquillar i aigualir el significat de la situació econòmica real.

Per una altra banda, un economista important d’aquest país em comentava l’altre dia que li sabia molt greu que el món periodístic es limités a utilitzar la paraula crisi sense haver fet, ni tan sols, una mínima recerca de l’estat de la qüestió. I és que ell defensa els seus interessos, com tothom. És evident que el sector de la construcció i el financer són eixos clau per a l’economia del país i, aquests, no estan en el seu millor moment però l’economia no és solament això.

Hem de tenir clar que a Catalunya impera el sector serveis i especialment el turisme, sectors que no deixen de pujar any rera any. Si algú s’assabenta de la fórmula per descobrir la situació econòmica real que faci el favor d’explicar-me-la. Serà un secret.

Judit Brú Brú

Carta publicada el dimarts 13 de juny a El Punt, El Periódico de Catalunya i al Diari de Tarragona

martes, 20 de mayo de 2008

Dessaladores i energies renovables


Tot i que els pantans estiguin plens es continuarà fent arribar en vaixell aigua a Barcelona procedent de Tarragona per tal que la província de la capital catalana no pateixi restriccions. Una mesura una mica, com dir-ho, contraproduent?

Un cap de setmana de pluja que, tot i haver fet créixer les reserves dels pantans en un 27% aproximadament, ha semblat indignant a la població, per allò del pont segurament…Si és que mai plou a gust de tots.

Arriba un punt que et planteges si realment volen solucionar la imminent sequera que tanta politització està rebent per part de tots. En lloc de tenir en compte mesures que, a la fi, tampoc solucionen el problema de forma efectiva, m’agradaria entendre per què no es plantegen mesures que finalment contribueixin al desenvolupament sostenible del planeta.

En alguns llocs d’Espanya, com Canaries (suposo que per la manca de rius grans dels quals fer posibles trasvessaments) ja han optat per un mitjà d’abastiment d’aigua que utilitza les energies renovables: les dessaladores.

Les dessaladores són una bona alternativa per l’abastiment d’aigua a les diferents comparques del barcelonès. És cert que aquest tipus de mecanismes comporten una despesa energètica gran, però, al final, aquesta despesa energètica és menor que la requerida per un trasvassament i té menor impacte mediambiental.

Cal afegir que, al mateix temps, les dessaladores es podrien ubicar a la província catalana en llocs caracteritzats per la gran quanitat de vent o sol, podent desenvolupar així les energies renovables eòlica i solar.
Laura Dugo

Immigració i seguretat social

M’agradaria expressar la meva opinió sobre un aspecte que sento a casa des que tinc ús de raó. El meu pare sempre es queixa del mateix: dos fets molt importants que podrien condicionar de forma evident la seva vida.

En primer terme, cal parlar del fet que ell porta tota la vida treballant, amb un bon sou, cotitzant un alt percentatge a la seguretat social. Fins aquí, cap problema. El problema comença amb la por que li genera la posible manca de recursos en la hisenda pública quan ell s’hagi de jubilar que el faria prescindir de la seva justa pensió.

En segon terme, el meu pare sempre es queixa de l’arribada dels immigrants, del fet que arribin aquí a tenir fills i a “multiplicar-se” per guanyar quota de població.

Doncs fa no gaire, vaig poder establir una relació força directa entre els dos factors que va contribuir al desmuntament de les queixes del meu pare.

Si en el nostre país la natalitat cada cop és més baixa, hi ha menys gent amb capacitat de treballar enfront d’una població cada cop més envellida. En aquest context, els immigrants suposarien una garantia a la seguretat social. Els immigrants que acudeixen al nostre país a treballar a causa de la manca de mà d’obra contribueixen de forma directa en el sistema impositiu de la seguretat social i ajuden a conservar el nivell de recursos que el govern destina a les pensions.

D’ençà que li vaig plantejar aquest raonament al meu pare, sempre que topa amb un jove immigrant l’encoratja a treballar més i més.


Laura Dugo

miércoles, 14 de mayo de 2008

Ni una gota

Aquí teniu la carta que em van publicar al Punt la setmana passada.

NI UNA GOTA

És innegable que la sequera que estem vivint és un problema importat. I, si bé és veritat que sovint sentim que a grans mals calen grans remeis, també recordo que quan era petita un personatge que precisament donava consells per comportar-nos de manera més ecològica ens deia que “els petits canvis són poderosos”. Per tant crec que enlloc de parlar només de transvassaments, construir dessalinitzadores o portar aigua d’altres llocs caldria aprofitar al màxim les estructures que tenim i que no sempre estan en les millors condicions.

Fa un temps va ser notícia una fuita d’aigua a Badalona en la que es perdia una gran quantitat de litres al dia. Segurament, però, no ens adonem del que vol dir això fins que no en veiem una imatge o un exemple al nostre entorn. Jo mateixa no me’n vaig fer una idea clara fins que vaig veure la quantitat de garrafes que recollia el meu avi d’unes filtracions que tenia a casa i que després reaprofita. Les autoritats haurien d’aprendre d’aquestes petites iniciatives dels particulars i preoucupar-se, en primer lloc, de tenir una xarxa en condicions faci que no perdem ni una gota de la poca aigua que tenim.

Anna Brullet

jueves, 8 de mayo de 2008

Transport Públic

Aquí adjunto la carta del Cristian Naranjo sobre el Transport Públic català publicada a El Punt.




miércoles, 7 de mayo de 2008

Ajuda inútil

El Govern central va decidir ajudar la gent jove a accedir a pisos de lloguer amb un incentiu de 210 euros i subvenció per pagar la fiança i l'aval. Després de gairebé quatre mesos, els pisos s'han apujat uns 200 euros mensuals. La intenció era bona, però els resultats, no.


Núria Salvà

Publicada al periodico el 05/05/08, publicada al punt el 03/05/08

ADSL caro y lento

Aquí os dejo la URL de la Vanguardia donde han publicado la carta de Alex Santamaría sobre el ADSL


La Vanguardia:


http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53460870827&ID_PAGINA=22919&ID_FORMATO=9&turbourl=false


Y una captura del Periódico donde aparece de forma recortada