ACTIUS: Drets acumulats sobre inversions, stocks, mercaderies, caixa.
ACTIU FINANCER: Nom genèric que es dona a les inversions en títols valors (accions, obligacions, bons, fons públics, etc.), certs drets sobre immobles (opcions, títols hipotecaris) o be documents expressius de crèdits, cupons de subscripció preferent, etc.
BANCA: Activitat mercantil per la qual es prenen recursos aliens per a desenvolupar operacions actives en forma de crèdits als clients.
BENEFICI: Diferència entre el pagament a tots els factors contractats i el producte obtingut. El benefici empresarial te caràcter residual i retribueix l’encert de l’empresari o inversor sota unes condicions incertes.
CAPITAL: Dret sobre uns actius que poden generar beneficis. (No hi ha definicions clares, per tant n’assagem una que s’assembla força a la 2a. accepció de l’Enciclopèdia Catalana).
Capital deriva del llatí caput (cap de bestiar) probablement al llarg del temps en referència als caps de bou que representaven la mesura de valor en termes reals
CAPITAL HUMÀ: Concepte referent a l’acumulació de les capacitats humanes econòmicament productives
Coeficients—Quantitat que el Banc d'Espanya estableix que els bancs poden prestar dels seus dipòsits. Segons el risc de morositat, pot ser menor.
DINER: Mitjà de valoració i pagament dels intercanvis
DIVIDEND: Atribució del benefici d’una empresa als accionistes. Pot expressar-se en percentatge de capital dels accionistes o en la quota absoluta que correspon a cada acció.
EMPRESA: Unitat de decisió econòmica que pot tenir diverses formes i que utilitza i remunera treball i capital per a produir i vendre uns béns i uns serveis en el mercat amb la finalitat d’obtenir un benefici i rendibilitat (Larousse). Dins d’un sistema obert i de competència l’empresa és un ens dinàmic.
EMPRESARI:Persona amb drets sobre la titularitat d’una empresa que assumeix la responsabilitat principal de la mateixa i que descobreix i materialitza oportunitats de reassignació dels recursos productius. En una economia oberta l’empresari és innovador.
ESPECULACIÓ (angl. speculation): Adquisició de drets esperant vendre’ls amb una revalorització a curt termini. L’especulació respon a un comportament racional que considera el risc i el guany esperat, si bé se li dóna un sentit pejoratiu.
FINANÇAR: Aportar els recursos econòmics per a la creació d’una empresa, o el desenvolupament d’un projecte o el bon fi d’una operació comercial
Fons d'inversions—alternativa d'inversió que consisteix a reunir fons de diferents inversors, naturals o jurídics (persona o persona jurídica) per invertir-los en diferents instruments financers. Aquesta responsabilitat es delega a una societat administradora, que pot ser un banc o una institució financera.
INFLACIÓ: Desequilibri econòmic que es tradueix en una alça contínua del nivell de preus.
INVERSIÓ: Adquisició, amb estalvi propi o aliè, per part d’un subjecte que comparteix o assumeix íntegrament la titularitat global, de béns de capital destinats a obtenir un rendiment positiu previsible segons un pla d’empresa (Tesi 2.1).
Una segona accepció d’inversió consistiria en l’adquisició normalment a la Borsa, amb estalvi
propi o aliè, per part d’un subjecte que comparteix o assumeix íntegrament la titularitat global, de béns de capital destinats a obtenir un rendiment positiu previsible actuant motivat per una esperança de guany com a premi a assumir un determinat risc.
La primera accepció es correspon a la concepció de J.M. Keynes o Warren Buffett, i al mètode del valor afegit mentre la segona correspon als pricing models (CAPM, ...).
En el primer cas, la retribució de l’inversor es un premi al seu encert com a conseqüència del seu coneixement de l’empresa i en el segon cas la retribució es planteja com un premi al risc assumit. Aquestes concepcions diferents, que podrien ser equivalents lògicament, tenen com a resultat que mentre J.M. Keynes i W. Buffett recomanen invertir sumes importants en poques societats en les que es confiï en la gestió, els pricing models, recomanen diversificar el risc en la mateixa proporció que el mercat.
MODEL: Conjunt de supòsits i dades utilitzats pels economistes per a estudiar un aspecte de l’economia i fer prediccions sobre el futur o sobre els canvis de política.
NEGOCI: Organització que afegeix valor i crea riquesa.
OPORTUNITATS DE NEGOCI (causes): J.A. Schumpeter definí cinc causes que donen l’oportunitat de fer negoci: (1) introducció d’un bé o d’una nova qualitat del bé, (2) introducció d’un nou mètode de producció, (3) obertura d’un nou mercat, (4) conquesta d’una nova font de subministrament de primeres matèries i (5) dur a terme la reorganització d’un sector, tal com la creació o trencament d’una posició de monopoli.
PATRÓ: Model o estàndard que serveix per a mesurar o classificar
PIB—valor monetari total de la producció corrent de béns i serveis d'un país durant un període (normalment un trimestre o un any). El PIB és una magnitut de fluxe, ja que contabilitza només els béns i serveis produïts durant l'etapa d'estudi. A més el PIB no contabilitza els béns o serveis que són producte del treball informal (treball domèstic, intercanvis de serveis entre coneguts, etc.).
PLA D’EMPRESA: Formalització d’una simulació del funcionament d’una empresa (a crear), especialment del seu pla financer, amb formulació d’objectius a llarg termini, referits als beneficis, a les vendes, a la quota de mercat, etc. Aquests plans son la base per a decidir inversions, incloent-hi la inversió en capital humà.
PRODUCTIVITAT: Relació entre una quantitat produïda i els medis emprats per obtenir-la , com per exemple treball i capita.
